Emily Stowe és un exemple de les dificultats de les dones del segle XIX per accedir a la universitat (Fig.1).

Emily Stowe era filla d’una dona quàquera que va educar les seves sis filles com quàqueres i les va dur a una escola quàquera del Canadà.

Inicialment Stowe exerceix de mestra en escoles locals, on lluita per la igualtat entre homes i dones. L’any 1852, quan té 21 anys, sol·licita l’ingrés a la Universitat de Victoria (Toronto, Ontario).

Obté el rebuig com a resposta, pel fet de ser dona. Llavors sol·licita l’admissió a l’Escola Normal del Canadà, fundada fa poc a Toronto per formar mestres. Ingressa el 1853, i es gradua amb honors el 1854.

És contractada com a directora en una escola pública fins que es casa el 1856. El marit contreu una tuberculosi, Emily deixa l’ensenyament i vol fer medicina. No pot fer-ho al Canadà, per això s’ha d’inscriure el 1867 al Col·legi de medicina Homeopàtica de Nova York per dones. Aquell mateix any torna a Toronto, i obre una consulta on guanya un cert prestigi arran de donar conferències sobre la salut de les dones.

El 1870, el president de l’Escola de Medicina de Toronto dona un permís especial a Emily Stowe i a la seva companya Jennie Kidd Trout per assistir a classe, però Stowe es nega a assistir-hi per la hostilitat que mostren companys i professors. El 1880, el Col·legi de Metges d’Ontario autoritza l’exercici d’Emily Stowe per la seva experiència en medicina homeopàtica. La seva filla Augusta sí que va poder estudiar medicina i obtenir el títol de metge.

Emily Stowe ha anat adquirint prestigi per la seva reivindicació del dret de les dones, que la converteix en una dona famosa al Canadà. S’edita un segell (Fig.2) i alguns llibres biogràfics (Fig.3) per honorar-la.

Una fotografia seva ha sigut convertida en una pintura de cara i tronc (Fig.4).