El Dr. Puig i Sais va ser un dels metges catalans més destacats des del punt de vista de la seva lucidesa intel·lectual (Fig.1).

Va ser el primer cap de servei de medicina interna de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona, i un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya, del que en va ser el primer president. La seva elecció va tenir lloc en un acte celebrat el dia 22 de març de 1920. També es va elegir al Dr. Mestre i Puig com a secretari del sindicat i director del Butlletí.

Sota la seva direcció, en plena dictadura de Primo de Rivera, el sindicat va créixer en afiliació, ja que el 80 % dels metges de Catalunya eren del sindicat.

Va col·laborar en el diccionari de medicina que dirigí el Dr Manuel Corachan.

També fou president de l’Acadèmia i el Laboratori de Ciències Mèdiques, el precursor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears durant el bienni 1915-1916.

Participà en el moviment catalanista iniciat a finals del segle XX, militant en la Unió Catalanista i presidint el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana.

L’any 1923, és elegit diputat a la Mancomunitat de Catalunya per Acció Catalana com a representant d’un districte de la ciutat de Barcelona, però el càrrec li va durar poc ja que amb la dictadura de Primo de Rivera es va interrompre aquesta iniciativa política.

Puig i Sais tingué una intensa vida participativa social, ocupant habitualment el càrrec de president, fet que tradueix un caràcter conciliador, respectat per gairebé tothom i amb criteri ponderat.

Des del punt de vista professional, Puig i Sais també fou un home de prestigi. Es gradua l’any 1886 a la Universitat de Barcelona. Comença fent de metge de capçalera al Prat de Llobregat, però el 1890 ja s’instal·la a Barcelona per treballar a l’Hospital del Sagrat Cor, on primer és el cap de la Policlínica i després del servei de Medicina Interna, succeint al Dr. Joan Anguera Caylà, que va ser el primer cap del servei.

Un dels temes que va preocupar més al Dr Puig i Sais fou el de la demografia de Catalunya, prenent partit de totes les iniciatives que afavorissin la natalitat a Catalunya, per no estar en inferioritat de condicions amb la resta d’Espanya.

Quan esclata la Guerra Civil, Puig i Sais té vora vuitanta anys, i mor a conseqüència d’un accident vascular cerebral agut el 1941.

Un cop proclamada la República, havia abandonat Acció Catalana per ingressar a la Lliga, disconforme amb la coalició que Acció Catalana promovia amb Esquerra Republicana de Catalunya, amb la que no hi estava conforme.

El Dr. Puig i Sais era oncle del cirurgià Puig-Sureda Sais, un dels millors cirurgians de Catalunya (veure aquesta entrada del blog de 2/9/22) (Fig.2).