Els metges catalans exiliats al final de la Guerra Civil van patir per duplicat. Per l’exili i per no poder exercir la medicina com s’havien preparat per fer-ho. L’exemple paradigmàtic d’aquesta situació és el Dr. Francesc Bergós que ha d’abandonar Catalunya perquè era militar sanitari de l’exèrcit republicà, l’any 1939, quan tenia 36 anys (Fig.1).

Des de feia anys estava mancat d’una vida estable, amb retribució regular i periòdica. El Dr. Bergós no va trobar aquesta situació fins que arriba a l’Uruguai, on es va apreciar el seu coneixement i la seva expertesa en el camp de la defensa passiva.

Bergós és l’exemple del metge que acaba la carrera quan a Espanya estem en plena Guerra Civil, i l’obliguen a exercir una medicina poc sistematitzada, i només relacionada amb la guerra.

Examinant el curriculum vitae del Dr. Francesc Bergós s’aprecia un gran nombre de càrrecs pels que era nomenat per les autoritats militars del moment, i sovint només locals, que es veien obligats a prendre decisions organitzatives de caràcter circumstancial. Bergós sabia moltes coses del medicina militar, però no s’havia format en aquesta disciplina d’una manera reglada. En l’etapa final de la seva vida professional se li reconeix a la República de l’Uruguai un status d’expert en temes de Defensa passiva de les poblacions que vivien en situació de guerra. En aquella època Bergós obté uns resultats brillants, dedicant el seu temps a donar classes, conferències, o redactar articles científics (Fig.2).

És en aquest moment quan un s’adona que tota la competència del Dr. Bergós ha estat adquirida d’una manera autodidacta a traves de la reflexió d’experiències viscudes a Catalunya en plena Guerra Civil.

Malauradament ningú a Catalunya va poder apreciar la qualitat docent i organitzativa de Bergós i per tant va quedar com tants homes valuosos que cap dels seus compatriotes de l’etapa post-exili han conegut.

Ara estem tractant de reconèixer, amb posterioritat, el valor i el mèrit d’aquests metges catalans que van dedicar la seva vida a aportar informació i criteri sobre diferents aspectes mèdics que no eren coneguts.

Pretenem que se’ls conegui, que se sàpiga el que van fer, que hi ha hagut metges catalans que han deixat la seva petjada a l’Amèrica llatina.

Volem que el seu record no s’esborri, sinó que ocupi l’espai que li correspon en el període que va de de el 1936 al 1960.