Crec que molts lectors d’aquest blog coincidiran amb mi que molts metges no s’ocupen prou bé de la seva salut i que molts no fan amb ells mateixos el que recomanen als seus malalts.

Potser aquesta actitud reflecteix un rebuig inconscient del metge a fer de pacient, per considerar la malaltia com un signe de feblesa que no ens agrada que es vegi, o pel temor de que el metge amb qui consulta no guardarà la exigible confidencialitat.

QUÈ FEM MALAMENT ELS METGES QUAN ESTEM MALALTS?

• Fem de metge de nosaltres mateixos.

Recórrer als nostres coneixements quan no ens trobem bé té sentit, però també inconvenients. Primer que intentem fer el diagnòstic sense proves de laboratori ni d’imatges. Segon, apliquem tractaments simptomàtics, que a vegades endarrereixen el tractament correcte.

L’ús de psicofàrmacs per superar l’estrès, l’insomni, o qualsevol situació d’insatisfacció comporta riscos que fan desaconsellable l’automedicació.

• Resisitir-se a les campanyes de vacunació per adults

Las taxes de vacunació dels metges son inferiors a les de la població general, i molt menor que les de les infermeres. Aquesta actitud no indica que els metges tinguin una militància anti-vacunes, sinó que actuen amb desídia i escàs sentit de l’autoprotecció. Potser entre els metges estigui més estès un sentiment fatalista que pressuposa que el que ens ha de passar ja està determinat i no cal que ens esforcem en modificar el nostre destí.

• Anar a treballar estant malalt

No és un fet infreqüent. A mi m’ha succeït. He anat a l’hospital amb una sabatilla per reduir el dolor d’un atac de gota. També hi he anat amb una pneumònia no diagnosticada i confosa amb bronquitis.

Perquè tants metges van a treballar malalts? No es coneix la raó d’un símptoma que es designa amb el nom de presentisme (en angles presenteeism) i que sembla que és relativament freqüent.

Anar a treballar estant malalt no és un signe d’heroïcitat, sinó d’irresponsabilitat, perquè s’exposa en contagiar malalts, si es té una malaltia infecciosa, o és contraproduent per un mateix.

• Fer consultes de passadís

Sovint el metge quan està malalt consulta a un company, estant drets, sense història clínica, en un passadís de l’hospital o per telèfon.

No cal justificar que aquesta conducta és un error, i a més és poc intel·ligent, ja que potser el company assaltat no està en la millor receptivitat per rebre una consulta. O no té temps per fer-la.

Un metge no hauria d’acceptar evacuar una consulta mèdica no programada i feta en condicions.

• No fer cas de les recomanacions del company a qui hem consultat

No és excepcional que fem un cas parcial al que ens hagi dit el company a qui hem consultat, fent el paper de pacient, ja sigui per desconfiança o simplement perquè no coincidim amb el que ell pensa sobre el problema consultat.

Referències

Bruguera M, Guri J, Arteman A, et al. La atención de los médicos hacia el cuidado de su propia salud. Med Clin 2001;117(13): 487:94.