Ningú pot dubtar que la medicina ha progressat, i que està progressant, des de fa segles. Al menys, d’una manera clara, després de l’època medieval.

Inicialment el progrés es manifesta per l’augment del nombre de mètodes diagnòstics, així com en l’increment de coneixements de com és i com funciona el cos humà. Però al menys fins l’últim terç del segle XIX no hi ha hagut cap progrés en la terapèutica. La gent moria de les mateixes causes que ho feia en l’època d’Hipòcrates.

Durant tots aquests segles hi va haver un únic tractament, que s’aplicava en qualsevol circumstància: les sagnies. Milions i milions de ciutadans han sigut tractats amb sagnies, un tractament inútil, per qualsevol indicació.

És admirable com es va esperar fins l’any 1828 perquè el clínic francès Pierre Marie (Fig.1) qüestionés l’eficàcia de la sagnia en el primer estudi que utilitza l’estadística per valorar la utilitat del procediment.

Em costa d’entendre que tots els metges, i a tots els països, estiguessin d’acord en fer una cosa inútil, i a vegades perillosa, com prescriure sagnies, però quan es proposa que es faci una cosa útil i barata, com rentar-se les mans abans d’operar o de fer un part, se sentin agredits i muntin una campanya de descrèdit al pobre Semmelweis, que patia menys febres puerperals que els seus col·legues, perquè es rentava les mans quan anava a la sala de parts.

Un es pregunta amb cara de sorpresa perquè, fins l’arribada de Pierre Marie, a ningú se li havia acudit fer estadística. Joseph Lister és el cirurgià que estableix, el 1875, que el progrés implica un impacte en el tractament (Fig.2). Aquesta és la data en que Lister utilitza per primera vegada àcid fènic sobre la ferida operatòria d’una fractura amb aixafament tibial causat per traumatisme, degut a un carro que va passar sobre la cama del pacient.

El nen no es va infectar, ni va morir, i Lister va seguir operant regant la ferida operatòria amb àcid fènic que determinava una mínima incidència d’infecció de la ferida operatòria.

A partir d’aquesta data es comença a veure la influència de certes maniobres en el resultat de l’actuació mèdica. Amb les mesures antisèptiques de Lister, es redueix notablement la incidència de complicacions infeccioses i la mortalitat. La segona maniobra mèdica que va tenir impacte i s’ha de considerar clarament un progrés son les vacunes, la troballa de la penicil·lina. És ben cert que la troballa de Fleming representa la primera observació de la existència de penicil·lina i la seva capacitat antibiòtica, però s’ha de tenir en compte que el fàrmac penicil·lina va trigar més de vint anys a poder ser utilitzat com un medicament, fins que Foley i el seu equip la van fabricar.

Altres aportacions que sí determinen un progrés notable de la medicina son la introducció de l’anestèsia amb èter. Abans s’havien recomanat mesures, com el triatge i la introducció de les ambulàncies lleugeres per transportar soldats ferits pel camp de batalla, es podien trobar aportacions valuoses perquè sí tenien un impacte indirecte en la reducció de la mortalitat.