L’any 219 aC, Arcàgat arriba a Roma. Es tracta d’un metge grec que, provinent del Peloponès, s’instal·la a la que serà la capital de l’Imperi Romà. Potser Arcàgat va emigrar a Roma perquè no hi havia metges en aquesta ciutat. No hi havia escola on es formessin metges, i per tant no hi havia metges. Pensava Arcàgat que es guanyaria bé la vida per falta de competència.

Sembla una paradoxa que no hi hagués metges, pensant que els romans tenien una gran preocupació per la salut, pel benestar corporal, com es dedueix pel seu gust per la sauna i els banys, per l’interès en l’eliminació controlada de les aigües residuals (Fig.1), per fer portar aigua de beure segura, encara que fos de lluny.

L’arribada d’Arcàgat sembla que va ser ben rebuda pels ciutadans de Roma, i anaven a visitar-se a la seva consulta que estava situada allà on després es va construir el Colosseu.

La reputació d’Arcàgat va anar deteriorant-se amb el temps, ja que utilitzava mètodes de tallar i cauteritzar que els romans consideraven bàrbars. S’ignora si torna a Grècia o va seguir vivint a Roma, malgrat el desprestigi.

A més d’Arcàgat, ha quedat el record d’alguns altres metges que van viure a Roma, com Heròfil de Calcedònia i Erasístrat.

Heròfil (Fig.2) havia nascut a Turquia el 340 aC i va estudiar medicina amb Erasístrat.

Feia disseccions públiques. Era sobre tot un anatomista i va deixar descripcions excel·lents de caràcter anatòmic en un llibre del que n’és l’autor, que es diu Anatomia humana.

Erasístrat era també un anatomista, que havia abandonat la teoria humoral. Es dedicà a fer disseccions i escrigué llibres d’anatomia.

Referències

Campohermoso Rodríguez Omar F. et al. Herófilo y Erasístrato, padres de la anatomía. Cuadernos Hospital de Clínicas, 2009; 5482): 137 – 140.