Isabel Merrick Morgan era filla del genetista Thomas Hunt Morgan, premi Nobel de Fisiologia i Medicina de 1933. La filla es graduà en Medicina a la Universitat de Stanford, i es doctorà a la de Pennsilvània. Va treballar com investigadora a la Rockefeller University de New York, dedicada a estudiar la immunitat en malalties víriques com la poliomielitis i l’encefalomielitis (Fig.1).

El 1944, és contractada per la Johns Hopkins University per treballar en poliomielitis, quan encara no hi havia ningú dedicat a aquest estudi. Descobreix en primer lloc que la principal ruta d’infecció és la via digestiva i no la via respiratòria com es pensava abans.

També caracteritza tres tipus diferents de virus de la poliomielitis, i observa que al principi de la infecció hi ha una fase de virèmia en la que el virus s’expandeix per la sang fins que arriba al sistema nerviós central.

Fabrica finalment una vacuna a partir de virus de la poliomielitis morts, que és eficaç per la prevenció de la infecció experimental dels ximpanzés. Aquesta vacuna, però, no es va aplicar en humans fins que Jonas Salk va fabricar la seva vacuna, que té un gran èxit (Fig.2), amb virus també morts com la d’Isabel Morgan, que no veurà comercialitzada la vacuna que havia elaborat.

El 1949, Isabel es casa, abandona la investigació sobre la pòlio i deixa la universitat Johns Hopkins. S’instal·la amb el seu marit al comtat de Westchester, on comença a treballar en el laboratori d’un departament de recerca, amb molts menys recursos que en el laboratori on estava. Va patir allí l’efecte Matilda, com ella reconeix anys més tard , ja que cobrava menys i va tenir menys premis que els seus companys barons.

Isabel Morgan va interrompre la recerca quan estava en una fase en que hagués pogut tenir èxits notables, però ella va optar a dedicar-se només a la família. La seva recerca anterior d’una vacuna experimental amb virus morts, que protegia els ximpanzés de la pòlio, suggereix que si hagués seguit investigant hauria pogut tenir grans resultats. Tothom pensava que els virus de la pòlio morts no induïen immunitat i ella va demostrar que sí podien, canvi d’orientació que va seguir després Salk en aconseguir una vacuna.

Referències

Rosa Ballester Añón. Isabel Morgan y el grupo de investigación sobre vacunas de la Universidad Johns Hopkins (1940-1960): un modelo de análisis de la trayectoria de una mujer en el mundo de la ciencia, Feminismo/s 10 (2007) 133-144