Garibaldi ha estat un dels italians més famosos de la història (Fig.1). Va jugar un paper fonamental en el moviment que va dur a la reunificació italiana. Era en realitat un aventurer, que va posar la seva imatge i la seva empenta en favor de la transformació d’un conjunt de petits estats independents en un país unificat i potent.

La seva estada a la península itàlica es produeix després de la seva participació en la independència de l’Uruguai, on va demostrar el seu valor i el seu carisma. El president Lincoln li havia ofert incorporar-se a l’exèrcit de la Unió durant la Guerra de Secessió nord-americana.

El moviment de reunificació italiana comença amb la incorporació de les terres del sud de la península italiana amb el Piemont, que deixa el centre de la península, és a dir de Roma i l’Estat pontifici, sense fusionar-se. Garibaldi creu que no es pot deixar Roma sense integrar-se a la resta, que és el que pretén França, i surt de les terres de Sicília, en direcció a Roma, travessant l’estret de Messina dirigint una partida de l’exèrcit, que entrarà en col·lisió amb l’enemic, l’exèrcit francès, a les muntanyes d’Aspromonte.

Garibaldi pateix una ferida al turmell dret, una mica per sobre del mal·lèol (Fig.2). El cirurgià de Garibaldi no troba la bala a l’interior de la ferida, però tampoc n’han trobat a fora, i es posa en marxa un seguit de consultes amb altres cirurgians a fi de prendre una decisió consensuada. En aquell moment preval el criteri que s’ha de treure la bala que ha causat una ferida, ja que deixar-la dins el cos és una font de complicacions. Un dels cirurgians que visita Garibaldi és Richard Partridge, un professor de cirurgia del King’s College Hospital de Londres, que afirma que no hi ha cap bala a l’interior de la ferida, opinió que discrepa de la d’alguns cirurgians italians.

Finalment es decideix cridar en consulta el cirurgià francès, Auguste Nélaton (Fig.3), professor de cirurgia a Paris, antic deixeble de Dupuytren, el qual utilitza un instrument que ha fet fabricar, consistent en una esfera de porcellana, fixada a l’extrem duna tija que s’introdueix en la ferida. El contacte de la bala amb l’esfera de porcellana provoca un soroll, que indica la presència de la bala, i justifica ampliar la ferida per retirar-la.

Nélaton troba evidències de l’existència de la bala, que és retirada per un cirurgià italià i es segueix de la milloria de la ferida, que acaba per tancar-se.

Aquest problema de la ferida de Garibaldi no passarà mai més amb la introducció dels raigs X.

Referències

AE Buzzi. La ubicación de los proyectiles antes y después del descubrimiento de los rayos X: el caso del Giuseppe Garibaldi. Rev. Argent Radiol.,

D. Bértola. Nélaton, su sonda y la herida de Giuseppe Garibaldi. Rev. Med. Rosario, 2023; 89: 53-54.