Gairebé tothom coneix que la reacció de Wassermann és una prova de laboratori que serveix per diagnosticar la sífilis, i que és un procediment que detecta anticossos contra l’agent causal d’aquesta infecció.

La prova està basada en una fixació de complement i va ser la primera prova de què es va disposar pel diagnòstic de la sífilis, i que encara no ha estat substituïda per cap altra prova de laboratori.

August von Wassermann, descobridor de la prova, era un home de laboratori (Fig.1), poc conegut, alemany, fill d’un banquer de la cort bàvara i d’origen jueu.

Segueix els estudis de medicina a les universitats d’Erlangen, Munic, Viena i Estrasburg. Es doctora en aquesta darrera l’any 1888 amb una tesi sobre el sulfonal.

Ingressa, el 1891, com ajudant de laboratori a l’Institut de Malalties Infeccioses de Berlín, temps en el que Robert Koch està a l’Institut (Fig.2).

A l’Institut treballa en àrees variades com la immunitat del còlera (1893) o la producció d’antitoxines contra la diftèria (1895, 1896). El 1902, se’l nomena director de l’Institut i, el 1911, professor honorari.

Wassermann treballa especialment en la immunologia relacionada amb gèrmens.

Mor, el 1925, a causa d’una insuficiència renal.

Referències

August Paul von Wassermann, Who Named it?