La fecundació in vitro ha estat el procediment que ha permès resoldre el problema d’esterilitat de moltes parelles que desitgen tenir un fill.

L’OMS ha estimat que hi ha vora 50 milions de parelles i més de 180 milions de persones que tenen problemes de fertilitat. D’aquí la universalització d’aquest procediment i l’existència de metges especialistes en aquest camp.

El primer nascut amb aquesta tècnica va néixer el 1978 a Oldham, ciutat pròxima a Manchester. La gent interessada en aquest camp coneix els qui es podrien designar com els pares del procediment, és a dir els que van desenvolupar el mètode per aconseguir superar l’esterilitat d’un dels pares.

El creador de la tècnica va ser sir Robert Geoffrey Edwards (1925-2013) (Fig.1). Havia estudiat biologia a Gal·les i després genètica a la Universitat d’Edimburg.

El 1965, Edwards entra com a resident a l’Hospital Johns Hopkins, on ressecaven ovaris com a tractament de l’ovari poliquístic. Això li permet obtenir òvuls pels seus estudis, que fa amb la col·laboració del ginecòleg Patrick Steptoe (Fig.2) i la infermera Jean Purdy (1945 – 1985), que morí als 40 anys de càncer.

Edwards i Steptoe han guanyat la fama, i Edwards el premi Nobel de l’any 2010, però de Jean Purdy habitualment no se’n parla, tot i que segons Edwards va jugar un paper essencial (Fig.3). Edwards va escriure múltiples cartes reclamant una distinció per a la seva infermera, que mai van ser acceptades per les autoritats sanitàries.

Purdy va ser l’encarregada de transferir l’embrió en estat de blastòmer (vuit cèl·lules) a l’úter de la mare. Purdy no va tenir un paper accessori en el projecte de fecundació in vitro, sinó que va participar en la recerca i va reunir un currículum de 26 articles en els que va ser coautora, i va participar en 30 procediments que van acabar amb la concepció d’un fill.

Victoria Anna Perea fou la primera espanyola nascuda amb aquest mètode, el 12 de juliol de 1984, assistida pel Dr. Pere Barri i la Dra. en biologia Anna Veiga Lluch (Fig.4).