Edith Cavell fou una infermera anglesa sotmesa a un judici sumaríssim per un tribunal militar alemany durant la Primera Guerra Mundial per haver amagat soldats belgues, francesos i anglesos al seu hospital de Brussel·les, i ajudar-los a fugir de Bèlgica (Fig.1).

Tenia 49 anys quan va ser afusellada. Havia nascut al comtat anglès de Norfolk, filla d’un vicari. Va treballar d’institutriu a Brussel·les de 1890 a 1895, i torna a Anglaterra per cuidar el seu pare malalt. Quan aquest es recupera, decideix estudiar infermeria.

Acaba els estudis quan té 30 anys i treballa al London Hospital (Fig.2). Després és reclutada pel senyor Antoine Depage, que era el president de la Creu Roja belga, que li dona feina en un hospital de Brussel·les i al mateix temps de directora de l’Institut d’Infermeria (Fig.3).

Quan esclata la Primera Guerra Mundial, Cavell es fa agent del MI6, que era el servei secret britànic. La seva feina és treure de Bèlgica els ferits britànics. Els feia travessar la frontera amb els Països Baixos gràcies a una xarxa de col·laboradors que ella havia creat.

Finalment és detinguda pels alemanys, i reclosa a la presó de Saint-Gilles (Fig.5). Cavell no desmenteix la seva responsabilitat en ajudar a fugir soldats dels exèrcits que lluiten contra els alemanys. En el judici al que és sotmesa, és condemnada a mort, sentència que es compleix malgrat els esforços diplomàtics que hi esmercen el govern britànic i el nord-americà, que encara no ha entrat en guerra.

La mort de Cavell desperta un moviment d’admiració envers aquesta infermera, que esdevé una figura icònica. Es publiquen biografies als diaris i en format de llibres (Fig.6).

El 1939, s’estrena una pel·lícula sobre la seva vida (Fig.7).