Hans Eppinger va ser un metge austríac, nascut a Praga, de gran prestigi com a científic a Europa abans de la Segona Guerra Mundial (Fig.1). Era un internista amb una particular afició a les malalties hepàtiques i autor d’un llibre que va tenir molt èxit (Fig.2).

Havia arribat a cap del departament de medicina de la Universitat de Viena, i molts metges europeus s’havien format quan eren joves fent estades al seu servei. Un dels becaris del professor Eppinger va ser el Dr. Joan Gibert Queraltó (1907 – 1998), que va guanyar una pensió de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya per viatjar a Europa (Fig.3). Anys més tard guanyaria la càtedra de Patologia Mèdica de la Facultat de Medicina de Saragosssa, als 35 anys, i per concurs de trasllat la de Barcelona l’any següent.

El Dr. Gibert sempre parlava molt elogiosament d’Eppinger quan es dedicava a conversar amb els que l’acompanyàvem a passar visita als malalts hospitalitzats en el seu servei.

El 1946, Eppinger havia sigut convocat al judici de metges de Nuremberg (Fig.4), on es pretenia jutjar a metges nazis pels seus actes criminals fent investigació en presos, sense haver-los informat dels riscos i efectes adversos dels procediments emprats.

Però no va ser jutjat perquè se suïcidà uns dies abans prenent un verí per via oral, i la seva conducta durant la guerra no va ser posada en dubte. En el New York Times del 29 de setembre de 1946, apareix un obituari d’Eppinger on se’l menciona dient que havia estat citat per haver format part de l’exèrcit nazi, però no es detalla quin delicte havia comès.

La conducta d’Eppinger durant la guerra no va ser qüestionada fins 1984, quan Howard M. Spiro (Fig.5) va escriure un article al Journal of Clinial Gastroenterology (Fig.6), qüestionant que s’hagués donat l’any anterior, en un simposium finançat per Falk, el premi Hans Eppinger, amb la consideració de que era el premi dedicat a un expert en malalties del fetge més important del món, gairebé com el premi Nobel pels hepatòlegs.

Spiro queda sorprès amb aquest premi i fa la reflexió en públic de si els que han tingut un comportament impropi mereixen que se’ls hi mantinguin els honors. La reflexió de Spiro ha tingut resposta, perquè mai més s’ha parlat d’Eppinger de manera elogiosa com s’havia fet abans.