La presidència de la Societat Catalana de Digestologia va ser el primer càrrec de president que vaig tenir. Era l’any 1982. Crec que no hi va haver votació, perquè era l’únic candidat. Jo era el vicepresident sortint i, en no haver-hi aspirants, l’elecció del càrrec de president va ser automàtica. He de fer constar que jo no era un jovenet. Ja tenia 40 anys, i tenia prou bagatge per presidir una societat científica.

Ara no recordo si em va fer gaire il·lusió la meva primera presidència, però sí recordo que la meva aspiració era fer millores al funcionament de la societat que fessin considerar que la meva havia sigut una bona gestió.

Sempre m’he esforçat, en tots els càrrecs que he tingut, en fer bé la gestió que li correspon al càrrec. Sempre he volgut que s’apreciï la meva capacitat de gestió, encara que segons el càrrec de que es tracti aquesta labor hagi de ser forçadament modesta.

El primer que vaig pensar quan es va parlar de que substituís en la presidència al president que em precedí, el nom del qual ara no recordo, era com podíem fer anar més gent a les sessions. Era un moment històric especial. Els hepatòlegs del Clínic érem els primers que públicament ens manifestàvem amb la voluntat de dedicar-nos a l’Hepatologia, per això hi havia un espai molt ampli per omplir, perquè no hi havia hepatòlegs a Catalunya. A tot estirar hi havia alguns pocs digestòlegs a qui els hi agradava diagnosticar malalties hepàtiques. Nosaltres, els del Clínic, volíem i necessitàvem públic a qui ensenyar, per això necessitàvem que a les sessions hi anés molta gent.

Vaig comprovar que la Societat Catalana de Digestologia tenia bastants diners perquè, de la fracció de la quota dels membres, la part que s’ingressava al compte de la Societat de Digestologia no s’havia gastat mai els diners. Vaig proposar a la junta directiva que podríem invertir aquests diners en pagar un sopar als socis el dia de la reunió. Logísticament era fàcil, perquè les reunions de la societat es feien a la seu del Col·legi de Metges, que tenia restaurant. Vaig organitzar els sopars i automàticament l’audiència a les sessions va augmentar notablement. No degut al sopar gratis, sinó sobretot perquè agradava a la gent tenir la oportunitat de xerrar amb la resta d’especialistes, comentar la sessió que havíem tingut i planificar-ne d’altres.

No vaig saber de cap altra societat de l’Acadèmia que fes sopars pels socis el dia de la reunió mensual.

Un altre iniciativa per estimular la presència en les reunions de la societat va ser confeccionar programes on hi hagués més d’un ponent, generalment eren sessions amb 4 o 5 ponents, de diferents hospitals, perquè pensàvem que d’aquesta manera en cada acte hi anirien metges de diferents centres, que previsiblement anirien a la sessió encuriosits per veure com ho feia el seu company.

La Societat Catalana de Digestologia va ser fundada a Barcelona l’any 1958 com una entitat sense ànim de lucre, lligada a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. Els objectius de la Societat són: agrupar tots els especialistes llicenciats o graduats en Medicina i Cirurgia que tinguin interès o vinculació amb l’Aparell Digestiu, i els llicenciats, diplomats o graduats universitaris en altres àrees de les Ciències Biomèdiques o de la Salut, que ho sol·licitin i que siguin admesos.

L’objectiu és contribuir a millorar el nivell científic dels professionals que es dediquen a l’estudi i tractament de les malalties de l’Aparell Digestiu, mitjançant l’homogeneïtzació de la formació dels metges residents de l’especialitat a Catalunya i Balears, per assolir un nivell d’excel·lència, i promoure el de la Digestologia. També son funcions seves assessorar els organismes públics i entitats privades de l’àmbit català en matèria de l’Aparell Digestiu.

El progrés de la Societat ha estat notable degut a l’empenta de les diferents juntes directives. L’any 1991 es van organitzar, per primera vegada, les Jornades de la Societat Catalana de Digestologia a Sant Feliu de Guíxols, amb un format idèntic al del Congrés actual. Aquelles Jornades van ser el punt de partida del primer Congrés de la Societat, que es va celebrar el 1992 a la ciutat de Tarragona. Des d’aleshores, el Congrés de la Societat Catalana de Digestologia s’ha celebrat, any rere any, sense interrupcions i constitueix l’activitat principal de la Societat, tot i que no l’única (Fig.2).

La Societat organitza, des de fa anys, el Curs de Formació Continuada a través de sessions científiques mensuals que se celebren a la seu de Barcelona de l’Acadèmia, i que compta amb l’acreditació per part del Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries. El contingut de les diferents sessions es prepara tenint en compte les últimes novetats de l’especialitat amb la intenció de constituir una actualització constant d’alt nivell científic.

D’altra banda, i d’acord amb la voluntat ferma de la Societat d’apostar per la promoció de la recerca entre els seus socis, es convoquen anualment diverses beques d’ajut a la recerca repartides en tres modalitats: Iniciació a la recerca, Intensificació de l’activitat investigadora i Estada a l’estranger.

Des de l’any 2011, la Societat ha publicat diferents Documents de Posicionament per al maneig de patologies i síndromes freqüents en digestologia. De forma anual es publiquen dos d’aquests documents, amb la participació directa i altruista de socis referents al país en la patologia o temàtica revisats. La intenció de la Societat Catalana de Digestologia no és la de fer una guia més de consens, sinó clarificar temes controvertits, ajudant en la pràctica assistencial diària.