Un dels pintors que més m’ha impressionat és Laurence Lowry. Té un museu monogràfic impressionant a Salford, un municipi a tocar de Manchester. És possible que els lectors del blog no el reconeguin pel nom. Jo tampoc el coneixia fins que el vaig descobrir en un viatge a Manchester, i vaig visitar el seu museu (Fig.1).

Un cop has vist alguna pintura seva, no l’oblides mai més, perquè quedes impactat pel nombre de personatges que podem veure en els seus quadres, tots prims com un misto.
Lowry havia nascut a Stretford, un poble del Lancashire, el 1887, i va viure a Manchester, on va trobar la feina a la que es va dedicar tota la vida, cobrador de rebuts, rebuts de l’habitatge, de l’assegurança, etc.
Aquesta feina el feia moure’s per la ciutat i a passar gran part del temps al carrer. Els carrers era l’escenari que veia i el que va a començar a pintar. Els carrers i la gent que hi passava (Fig.2).

Lowry és un pintor a plena dedicació. Pintava quan la feina li deixava temps. S’havia format a l’escola Municipal d’Art entre 1905 i 1915, on va tenir un mestre francès, Adolphe Valette, un pintor impressionista. Mentre feia la feina, duia una llibreta a la butxaca i s’aturava per dibuixar – hi un esbós o un fragment, que li hagués interessat.

Quan tornava a casa, incorporava els records i els apunts que havia pres en el quadern que portava a la tela que tenia al cavallet (Fig.4).

Manchester, en els anys en que hi va viure Lowry, era una ciutat industrial potent, plena de fàbriques i plena d’obres. D’aquí que la pintura de Lowry s’hagi denominat industrial, perquè hi surten fàbriques i sobre tot treballadors, que surten i entren de les fàbriques o van pel carrer, anant o venint de les fàbriques.
Lowry també és un aficionat a l’esport i una part de la seva pintura està relacionada amb l’assistència del públic a espectacles esportius, especialment partits de futbol.

Malgrat el gran volum de la seva obra, Lowry va pintar molt pocs quadres d’ambient mèdic. Un el 1920, la sala d’espera d’un metge (Fig.6), la sala de consulta externa, i el 1927 una visita mèdica a un malalt allitat (Fig.7).



Referències
Judith Sandling, Michael Leber, Lowry’s City: A Painter and His Locale. Lowry Press, 2000
El grafisme de molts personatges suggereix ser precedent de “Les passejades” presents en alguns pintors moderns actuals (Florido, Lourenço…). No soc cap experta, però quan passo per devant les excel·lents galeries de l’Eixample sempre entro per gaudir d’aquest tipus d’obres.
M'agradaM'agrada