Manuel Díaz Rubio, professor de medicina i fundador de la primera societat hepatològica espanyola

Don Manuel Díaz Rubio (1908 – 1976) va ser un catedràtic de Patologia Mèdica de la Universitat Complutense de Madrid que va crear la primera societat hepatològica espanyola, que es va transformar al cap dels anys en l’Associació Espanyola per l’Estudi del Fetge (Fig.1). Per aquesta raó se’l pot considerar l’iniciador de l’Hepatologia com especialitat a Espanya.

Don Manuel Díaz Rubio
Fig.1 Don Manuel Díaz Rubio

La fundació de l’Associació Espanyola d’Hepatologia va ser l’any 1967. Va ser un inici gairebé improvisat. Díaz Rubio era un clínic, deixeble de Jiménez Díaz, que estava interessat en les malalties del fetge. Per aquest motiu va convocar una reunió dels metges que ell coneixia que estaven interessats pel fetge i les seves malalties. En aquesta reunió de Madrid es van realitzar taules rodones i conferències, d’acord amb un programa que havia confegit ell mateix. A mi em va convidar a la segona reunió, també a Madrid i dos anys després de la primera.

En aquesta segona reunió, Díaz Rubio em va invitar a una taula rodona sobre Cirrosi i Diabetis, de la que va encarregar-se de la moderació el Dr. Portugal Álvarez, un internista de Madrid, que anys més tard fou catedràtic de patologia mèdica a Salamanca. Portugal va estar disposat a presidir la taula rodona, on jo hi vaig participar com a ponent del tema Cirrosi i Diabetis (Fig.2).

Dr. José Portugal Álvarez
Fig.2 Dr. José Portugal Álvarez

En aquesta reunió, els temes tractats foren: cirrosis disglobulinèmiques, cirrosis i diabetis, colecistitis crònica acalculosa, fetge cardíac i funció renal a les hepatopaties cròniques.

Les dues reunions promogudes per Don Manuel van tenir molt bona resposta d’assistents. Díaz Rubio era un internista amb molt prestigi. Havia estudiat a la Facultat de Medicina de Madrid. Va ser alumne intern, per oposició, de l’Hospital de San Carlos. El 1930, obté el grau de llicenciat i, el 1932, el de doctor. Aquell mateix any guanya la plaça de metge intern de l’Hospital de San Carlos, i ajudant de classes pràctiques de la Càtedra de Patologia Mèdica del professor Carlos Jiménez Díaz.

El 1935, és pensionat per la Reial Acadèmia Nacional de Medicina per ampliar estudis a Viena amb Julius Bauer i amb Hans Eppinger, i més tard a Munic amb els professors Wilhelm Stepp i Alfred Schittemhelm. La seva preocupació per les malalties del fetge va néixer en la seva estada a Viena amb Eppinger, que era un hepatòleg reconegut, on a més coneixeria Hans Popper, amb qui mantindria al llarg de la seva vida una estreta relació.

Don Manuel Díaz Rubio, catedràtic a Cadis
Fig.3 Don Manuel Díaz Rubio, catedràtic a Cadis

El 1936, obté la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques de la Facultat de Medicina de Cadis (Fig.3). El 1950, es trasllada a la càtedra de Sevilla i, el 1961, per concurs de trasllat, a la de la Universitat Complutense de Madrid.

En el congrés de Madrid, Díaz Rubio va actuar com el cap de la finca. Intervenia, posava ordre, resumia. Me’n va quedar un molt bon record, i em va donar la sensació que es podrien fer coses. Un mèrit de Don Manuel és que, quan va acabar el seu mandat de president, va ser substituït per un altre metge, el Dr. Carlos Marina Fiol, un col·laborador de Jiménez Díaz de la Clínica de la Concepción de Madrid. Havia fabricat Don Manuel un reglament que fixava un límit de durada del càrrec de president, sense que fes res per prolongar el seu mandat, que per altra banda va exercir amb eficàcia.

Deixa un comentari