Francesc d’Assís Darder i Llimona fou un veterinari i metge que va exercir la seva professió complementant-la amb l’afició per la història natural, el col·leccionisme i la taxidèrmia, la qual cosa el va impulsar a obrir una botiga especialitzada en la difusió i pedagogia naturalista a Barcelona. Arran de l’Exposició Universal de 1888, la botiga es passa a conèixer com a Museu Darder, amb la voluntat d’oferir un espai museístic de temàtica naturalista a la ciutat (Fig.1).

Era fill de Jeroni Darder i Feliu (Barcelona, 1804 – 1889), un veterinari que fou inspector de l’escorxador de Barcelona, i germà d’Antoni Darder i Llimona (Barcelona, 1858 – 1917) que investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona. Dirigí les revistes El Zookeryx, El Naturalista i la Revista Universal Il·lustrada.

Francesc d’Assís estudia el batxillerat a l’Institut de Gràcia i, un cop obté el títol de batxiller, es trasllada a Madrid on estudia a la Reial Escola Veterinària, ja que no hi ha en aquell temps escola de veterinària a Barcelona. El juny de 1873, obté el títol de veterinari de primera classe. Possiblement va ser aleshores quan comença els estudis de medicina a la Facultat de Medicina de Barcelona (Fig.2).

Segueix en el negoci familiar fins al 1880. Aleshores obre un nou establiment al carrer Aldana, anomenat “El conejar modelo barcelonés“, on es dedica a la promoció i venda d’articles per a la cria de conills. Cap a finals dels mes de juny de 1876 començà a editar la revista El Zookeryx, una revista setmanal dedicada a l’aprofitament zootècnic dels animals domèstics i a la caça i pesca (Fig.3). A partir de l’octubre de 1878, i fins al 1880, la revista va passar a dir-se Revista Universal Il·lustrada.

És el creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals fou director, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on funda, el 22 d’octubre de 1916, el Museu Darder d’Història Natural. Als últims anys de la seva vida fou catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura.

A l’estiu de 1910 és quan Francesc Darder visità Banyoles atret per l’estany, segons explica Joan Vidal en el seu llibre L’Estany de Banyoles de tornada d’una excursió pel Pirineu Català. La visió de l’estany el va entusiasmar, entreveient el profit que d’ell se’n podia treure, exposà els seus plans a les autoritats i persones més significatives de la població, tenint molt bona acollida.

L’Ajuntament de Banyoles el feu Fill Adoptiu de la Ciutat. Francesc Darder feu donació de la seva col·lecció d’animals naturalitzats a la ciutat, amb la qual es crea el Museu Darder de Banyoles (Fig.4), museu de ciències naturals, que és el segon museu més antic de la província de Girona, ja que es va inaugurar el 22 d’octubre de 1916. Des del moment de la seva creació, ocupa un edifici de la Plaça dels Estudis nº2.

Es casa el 1875 amb Joaquima Rodés i Bosch amb qui té 4 fills: Jeroni, Paquita, Pere i Joan Baptista. Aquest darrer fou metge pneumòleg. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l’aire atmosfèric. Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós, dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.

L’any 1918, Darder mor a conseqüència d’una mossegada de serp. A conseqüència d’aquest fet, el seu fill Jeroni és nomenat nou director del Zoo de Barcelona fins a l’any 1931, que es jubilà.

Un carrer de Barcelona i un altre de Banyoles porten el seu nom (Fig.5).