Qui son els sants a l’Església catòlica? Son grup de fidels difunts, que van excel·lir en les seves virtuts i visqueren prenent a Crist com a model. També es poden definir com difunts que l’Església catòlica considera que estan al cel i que son exemple i model a seguir pels que estan en aquest mon.

Potser en aquest punt el lector es pregunti què hi pinten els sants en un blog sobre curiositats de la Medicina. La resposta és que el que uneix sants i medicina son els miracles.

Per ser sant s’ha d’haver fet un mínim de dos miracles, valorats per una comissió del Vaticà encarregada d’aquesta temàtica, decidir si allò inexplicable atribuït a una persona religiosa i devota és o no un miracle. Un miracle, el primer, és per arribar a ser beat, i el segon per ser sant.

Desprès del 2on Concili Vaticà hi havia 40.000 sants. Els que van ser nomenats en els primers segles de l’Església no se’ls hi demanava tant, però des de l’època medieval, la normativa és pràcticament com ara. Als primers anys del cristianisme, eren sants els apòstols i els deixebles directes de Crist. Després ho van ser els màrtirs. Més endavant, els anacoretes i eremites. A l’edat mitjana, bisbes, abats i abadesses i en el segles XVII a XIX, fundadors i fundadores d’ordes religioses i clergues i monges.

Abans del segle XII, la canonització era competència de les esglésies locals (bisbats). A partir del segle XII, és el Papa qui proclama els sants a instàncies dels bisbes. Al segle XVI, el Papa Sixt V crea la Congregació dels Ritus a qui li passa aquesta funció, i el segle XX aquesta Congregació instrueix la causa que ha recollit proves de santedat i testimonis per part de l’església local (bisbat). Les dades es presenten a la Congregació per a les Causes dels Sants on, si supera l’examen, el candidat és nomenat Venerable. Si es demostra que ha sofert martiri o ha fet un miracle, és reconegut Beat. Amb un segon miracle pot ser canonitzat (sant).

L’acceptació dels miracles és el punt més difícil del procediment. La confirmació de que s’ha produït un miracle la pren un tribunal mèdic, reunit a Roma, que valora si hi ha alguna explicació de la producció del bé que es considera un miracle. Quan no hi explicació a un fet, especialment la curació d’una malaltia, es considera que és un miracle.

El tribunal s’assessora amb experts, metges que valoren si hi ha explicació possible als fets tal com van passar.

El Papa Joan Pau II aprovà un miracle atribuït al beat Josepmaria Escrivá de Balaguer. Des del mateix dia que Manuel Nevado va començar a encomanar la curació de les mans a la intercessió del beat Josepmaria Escrivá de Balaguer, la radiodermitis li va anar millorant i, en uns quinze dies, van desaparèixer totalment les lesions. La curació va ser total (Fig.2).

L’interès pels sants s’ha perdut molt en el nostre medi, malgrat ser un país catòlic. Molts noms propis (sobre tot en no batejats) no son noms de sant. Tampoc se celebra la festivitat del sant, sinó la de l’aniversari. Menys persones porten el nom del sant, santa o verge local. La majoria dels joves ignoren qui var ser el sant de qui porten el nom. Segurament el nombre de sants es reduirà.