Jo crec que vaig ser un clínic que mirava i interpretava biòpsies hepàtiques. En aquesta entrada explico com vaig arribar a aquesta situació, que òbviament no havia planificat.

Els fets passen a finals de 1968, o potser a principis de 1969, quan ja havíem tornat de la nostra estada a París, en Josep Mª Bordas i jo. Ell havia après a fer biòpsies hepàtiques, laparoscòpies i endoscòpies digestives, i buscàvem algú que interpretés aquestes biòpsies a Barcelona.

Un matí jo anava per la Facultat de Medicina i em vaig trobar el professor Sánchez-Lucas, el catedràtic d’Anatomia Patològica (Fig.1). Ell em coneixia perquè, quan fèiem tercer curs de carrera, jo era el delegat de curs i l’havia anat a veure en diverses ocasions.

Li vaig explicar que havia estat a París aprenent malalties del fetge i ara li donaríem feina perquè faríem biòpsies hepàtiques en els nostres malalts. Amablement em va dir que el material que se obtenia amb una agulla de biòpsia era tan escàs que no permetia fer diagnòstics (sic).

Vaig quedar astorat perquè a París sí que feien diagnòstics, però no em va deixar espai per discutir-ho. Vaig pensar, sense cap racionalitat, que ja les miraria d’interpretar jo. En aquells dies acabava de marxar de la càtedra un patòleg, el Dr. Loyzaga, que acabava d’anar de cap de servei de l’Hospital Virgen del Rocío de Sevilla. Deixava un laboratori equipat i dues laborantines. Vaig decidir que allò seria el laboratori d’Hepatopatologia i vaig començar a mirar biòpsies hepàtiques amb un atles de biòpsia hepàtica al costat (Fig.2). Santa innocència!!

Cada biòpsia em portava una hora però jo anava fent. Quan no podia interpretar una preparació histològica, l’enviava a algun patòleg de prestigi amb un resum de la història. Els meus consultors eren Peter Scheuer del Royal Free Hospital de Londres (veure aquesta entrada del blog de 3/11/22) (Fig.3), el Dr. Kamal Ishak de l’Armed Forces Institut of Pathology (Fig.4) i el Dr. Gerald Klatskin, de la universitat de Yale (veure aquesta entrada del blog de 13/2/24) (Fig.5).

Tots contestaven amb detall, explicant la biòpsia i fent el diagnòstic. Vaig aprendre moltíssim.

Finalment, el 1972, vaig anar a passar un parell de mesos a Londres, al laboratori de Scheuer. La meva intenció era mirar el seu arxiu i examinar la meva capacitat diagnòstica mirant amb ell les biòpsies hepàtiques del seu hospital.

L’estada al Royal Free Hospital va ser molt gratificant i vaig tornar amb un aprovat del Peter Scheuer.

La meva “carrera” de patòleg va acabar quan el Dr. Segovia, un metge xilè que feia una estada llarga al servei d’Hepatologia al Clínic i va passar una temporada amb mi mirant biòpsies hepàtiques, em va pressionar perquè escrigués un llibre de com interpretar les biòpsies hepàtiques. Cosa que vaig fer per encàrrec oficial de l’Asociación Latinoamericana para el Estudio del Hígado (ALEH), editat en forma de CD (Fig. 6 i 7), i es va posar a la venda en el Congrés de l’Associació que es va celebrar a Santiago de Xile l’any 2016.