Aquesta nova secció del blog, que va començar fa pocs dies, l’ocupen avui un científic, catedràtic a Alemanya, i un pediatre de capçalera, exercit a la Seguretat Social i a la Clínica del Pilar de Barcelona.

És una secció que no es quedarà sense material, perquè metges que no s’haurien d’oblidar per la seva qualitat humana i la seva competència científica n’hi ha hagut molts a Catalunya. Tractaré de fer parelles entre un metge científic i un metge de malalts. També intentaré posar metges que he conegut. Avui parlaré d’un metge que em va impressionar, el Dr. Cervós. Un savi, un home molt interessant amb una història professional apassionant.

L’altre va ser un amic del Pilar, amb qui em veia molt sovint a la Clínica i em transmetia pau i afecte. Era un gran pediatre.

JORDI CERVÓS I NAVARRO

Jordi Cervós i Navarro (Barcelona, 9 de gener del 1930 – Matadepera, 14 de novembre de 2021) fou un metge català que ha investigat en el camp de la neuro-patologia, on ha tingut molt prestigi, i que és poc conegut en el nostre país perquè va desenvolupar gairebé tota la seva carrera professional a Alemanya.

Quan era molt petit, els pares el van deixar al Pallars Sobirà, on va fer de pastor durant dos anys. Després va estudiar al Col·legi Balmes dels Escolapis, i es llicencià en medicina a les Universitats de Barcelona i Saragossa.

El 1952, marxà a Berlín, on treballà com a metge en clíniques neurològiques d’Àustria (Innsbruck) i Alemanya (Bonn). Des del 1954 és professor adjunt i des del 1961 catedràtic de neuro-patologia a la Universitat de Bonn. Des del 1968 al 1998, és catedràtic de neuro-patologia de la Universitat Lliure de Berlín, i exerceix de vicepresident i degà de la facultat de Medicina durant sis anys.

Acostant-se a la jubilació, accepta l’oferiment per incorporar-se a la Universitat Internacional de Catalunya, on seguirà com catedràtic de Neuro-patologia i a més vicerector. El 1997, és nomenat rector, càrrec que exercirà fins 2002 (Fig.1).

Ha estat investit doctor honoris causa per les universitats de Saragossa, Complutense de Madrid, Barcelona, Tokushima (Japó), Saransk (Rússia) i Hannover (Alemanya). És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa (2010) i de València (1982), i de la Reial Acadèmia de Doctors (2002). Ha estat guardonat amb la Placa de Marinescu de l’Acadèmia Romanesa de Ciències, la Gran Creu del Mèrit Civil de la República Federal Alemanya i la Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, entre d’altres. El 2002, va rebre la Creu de Sant Jordi.

És autor de set llibres publicats i vuit d’editats, així com autor de 603 treballs mèdics. Són especialment destacats els seus estudis sobre la patologia del sistema nerviós central, la involució senil, la micro-circulació cerebral i l’encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària.

Publica les seves memòries el 2013 (Fig.2), on explica que el descobriment de la figura de Josemaría Escrivà, i el seu coneixement personal, va ser fonamental per ell.

JOSEP OLLER MACIÀ

Un pediatre excel·lent, mort de malaltia que es va allargar bastants anys.

Havia nascut a Barcelona el 1952 i va estudiar medicina a la facultat de Barcelona, formant-se amb el professor Manuel Cruz Hernández a l’Escola professional de Pediatria. Obté una plaça de pediatre de la Seguretat Social i exercí com a pediatre de família tota la seva vida.

Va ser un pediatre vocacional estimat pels pares dels seus malalts, i pels nens i nenes que atenia. A les tardes tenia una consulta privada molt activa a la Clínica de Nostra Senyora del Pilar.

Participava activament en reunions, sessions clíniques, congressos i cursos d’actualització, que li permetia ser considerat pels companys com un pediatre competent. Li van concedir el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona l’any 2011 (Fig.3). .