Per aquesta secció del blog no falten candidats. Els dos casos del dia d’avui son prou ben coneguts pels metges que tenen més de 50 anys. Tots dos van fer contribucions importants en l’hospital on treballaven, el Clínic el Dr. Castillo i Can Ruti el Dr. Vidal. Tots dos varen ser innovadors, introduint en la pràctica assistencial conductes i procediments que ja s’havien introduït en altres indrets. Ells varen ser els primers en el nostre medi. Els dos son la prova que, quan passa el temps, els grans personatges s’obliden, i cal que s’arbitrin mesures per mantenir el record. No morim fins que tothom s’ha oblidat de nosaltres. Si ens recorden vol dir que estem vius, en la memòria dels altres.

Cap dels dos té cap placa a la porta del que fou el seu servei. Aquest és un tipus d’homenatge senzill i barat, que malgrat això es prodiga poc.

A mi m’agradaria que l’actual cap del servei d’Hemoteràpia fes un acte de reconeixement un matí a l’Hospital Clínic, un, i un altre matí, el servei d’Anestèsia de Can Ruti, posant una placa indicant el mèrit dels que van ser els seus respectius caps en el passat. M’agradaria poder assistir a un acte d’aquest tipus, i des d’aquí faig una crida als actuals caps de servei perquè es posin les piles.

RICARD CASTILLO COFIÑO (1926 – 2001)

El Dr. Castillo va ser un home important de la reforma del Clínic a principis dels anys setanta. Sempre s’atribueix el mèrit de la reforma de l’hospital als professors Pera i Rozman, i al Dr. Asenjo, i s’oblida un personatge que va estar darrere de molts canvis, tots per a bé. Era el Dr. Castillo un inspirador, un assessor, un intermediari, que va afavorir moltes iniciatives, sense que es notés el seu paper (Fig.1).

Era un home amable, intel·ligent, educat, oportú i amb bon criteri. Tingué una carrera professional brillant.

Llicenciat a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1950, va ser intern a la Clínica Mèdica del professor Gibert Queraltó, però es va orientar cap a l’hemostàsia el 1952, després d’una estada a Paris amb els Drs. Soulier i Cazal a l’Hôpital Saint-Louis.

El 1959, Castillo organitza un servei d’Hemostàsia a l’Escola d’Hematologia, i el 1965 el fan cap del servei d’Hemostàsia de l’Hospital Clínic. El 1988, obté el càrrec de catedràtic i, el 1991, és elegit membre de la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya. Del 1981 al 1983 és president de l’Associació Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia (Fig.2).

Mèrit seu va ser establir el programa d’acreditació dels Bancs de sang el 1968 i la introducció de les proves creuades en medicina transfusional. El seu camp de recerca fou la malaltia de Von Willebrand.

Li van concedir la medalla Narcís Monturiol el 1993, i la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari el 1999.

El Dr. Castillo va acceptar la proposta que jo li vaig fer d’oferir una retribució salarial al Dr. Josep Mª Barrera per organitzar un arxiu de sang dels donants de sang al Banc de sang de l’hospital, i també dels receptors de la sang, quan encara no s’havien fet gaire estudis serològics de l’hepatitis C. Aquestes mostres de sang varen permetre fer els primers estudis epidemiològics sobre l’hepatitis C a Espanya, i publicar articles punters. El Dr. Barrera portava anys com a metge assistent al servei d’Hepatologia del Clínic, i tenia una dedicació horària igual que la dels metges contractats per l’hospital. Em semblava una situació atípica i vaig tenir l’ajuda del Dr. Castillo per resoldre-la.

FERNANDO VIDAL LÓPEZ (1943 – 1998)

Fernando Vidal fou un excel·lent metge anestesiòleg, que va destacar com cap de servei, creant un potent equip de metges anestesiòlegs a l’hospital dels Germans Trias i Pujol, i com introductor a Catalunya de les Clíniques del Dolor (veure aquesta entrada del blog).

Natural de Múrcia, estudia el batxillerat a Múrcia i la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona, on es llicencia l’any 1966. Durant els darrers anys de carrera ja s’interessa per l’anestesiologia de la mà del Dr. Miquel Cabutí al servei del Professor Arandes a l’Hospital Clínic de Barcelona. Quan, l’any 1972, l’hospital experimenta una profunda reorganització, el Dr. Vidal entra a formar part del servei d’Anestesiologia, amb la categoria de metge adjunt.

A la fi dels anys setanta s’incorpora al Servei d’Anestesiologia de la Ciutat Sanitària Francisco Franco, actual Hospital de la Vall d’Hebron. Més tard, és nomenat cap de Secció d’Anestesiologia i Traumatologia de la mateixa institució, i, definitivament, orienta la seva activitat cap a l’anestèsia loco-regional i al tractament del dolor.

L’any 1979, guanya el concurs a cap del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, on constitueix un potent equip d’anestesiòlegs alhora que contribueix a la docència d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

És president de la Societat Catalana d’Anestesiologia durant els anys 1991 i 1993. També, de la Secció d’Anestèsia loco-regional de la Societat Espanyola d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor, els anys 1987 i 1988. Fou un dels precursors de la creació de la Sociedad Española del Dolor.

La seva major contribució científica és la recuperació de l’anestèsia loco-regional, que havia estat abandonada des de feia molts anys. Fernando Vidal era un virtuós d’aquesta tècnica i això li permet dedicar-se amb una gran intensitat al tractament del dolor. Amb els doctors Barutell, González Duran i Puigdollers, promou la creació de la primera Clínica del Dolor de Catalunya. Era l’any 1974 i després es van anar estenent als altres hospitals de Catalunya.

Mor sobtadament als 55 anys durant un congrés sobre dolor. Malgrat aquesta mort prematura, pel seu talent, simpatia i capacitat docent, Fernando Vidal ha tingut una gran influència en els anestesiòlegs espanyols, però al cap de més de 25 anys de la seva mort, el seu record s’està esvaint. Vàrem sol·licitar que els metges del servei que va dirigir sol·licitessin que es posés una placa a l’entrada del servei d’Anestèsia que mencionés que era el fundador de la Clínica del Dolor. Ningú ha fet res per fer-li aquest homenatge, que no té cap cost econòmic, però un enorme sentit moral.