La finalitat d’aquesta entrada del blog és fer un recordatori de dos pediatres del nostre país, més grans que jo, que em van causar un gran impacte quan els vaig conèixer, pel seu caràcter, el seu entusiasme, el seu interès docent i per estar enamorats de la medicina.

Un era el Dr. Prandi, home interessat en mil coses, humanista, músic, i amb idees avançades. Fou l’introductor del concepte de Pediatria extrahospitalària. L’altre és l’Agustí Pérez Soler, el primer clínic que era expert en anatomia patològica, que jo vaig conèixer, i potser de qui vaig prendre exemple de manera inconscient.

Pérez Soler era també un docent entusiasta, que ensenyava, actuant com un actor, les diferents sonoritats de la tos del nen malalt. En els seus últims anys, ja molt jubilat, venia per la consulta externa del Clínic i jo tenia converses i estimulants amb ell, que suposo venia per fer-se veure per algun metge del Clínic.

FRANCESC PRANDI I FARRÀS (Sabadell, 1928 – Barcelona, 2011)

Nascut a Sabadell, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es relaciona amb els professors Pere Farreras Valentí del Departament de Medicina Interna, i Rafael Ramos del Departament de Pediatria. Es llicencia l’any 1951 i quatre any més tard es doctora a la mateixa Universitat. Accepta el càrrec de professor encarregat de la càtedra de Fisiologia de la que era catedràtic Vidal Sivilla. Jo el vaig tenir de professor, i era un docent que es feia escoltar i de qui seguies amb interès les explicacions.

S’interessa per la Medicina Escolar i obté el títol de Puericultor de l’estat i exerceix la docència a l’Escola de Puericultura. Amplia estudis a Zuric amb Guido Fanconi, un dels pares de la pediatria, i a Paris segueix el curs de Pediatria Social al Centre Internacional de la Infància, dirigit pel professor Robert Debré.

A la seva tornada a Barcelona, treballa a l’Hospital de Sant Rafael, on és nomenat director del Servei de Pediatria, l’any 1969. Per primer cop a Espanya, organitza el Curs de Pediatria Extrahospitalària, que tindrà continuïtat anual durant gairebé quaranta anys. Més tard, el 1983, la Societat Espanyola de Pediatria adoptarà aquest nom per crear la Secció de Pediatria Extrahospitalària que, després, es transformarà en la Societat Espanyola de Pediatria i Atenció Primària (SEPEAP), de la que Francesc Prandi serà nomenat president, president del seu Comitè Científic i president d’Honor.

El doctor Prandi i Farràs estava convençut que els pediatres fora dels hospitals han d’atendre el nen i l’adolescent correctament, però també s’han de dedicar a la docència i a la investigació en el camp de l’atenció primària. El 1989, aquest convenciment propicia que es creï la Societat Europea de Pediatria Ambulatòria, actualment denominada d’Atenció Primària.

Tothom ha considerat que Prandi era un gran pediatre i un gran inspirador de projectes. Es lloa la seva humanitat, rigor i comprensió. Home culte, bon violinista i director d’una coral formada per companys del seu darrer curs de Medicina (1951) fou un home que sabé administrar treball i diversió.

AGUSTÍ PÉREZ-SOLER (1913 – 2004)

Fill d’un funcionari de l’Escorxador de Barcelona i d’una venedora de despulles al mercat de Sant Antoni. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1936. Es doctora amb premi extraordinari a Madrid l’any 1956. És professor a l’Escola de Puericultura des de l’any 1965. El darrer any de la carrera, guanya una beca per la Universitat Internacional de Santander, de la qual no en gaudirà per la irrupció de la Guerra Civil Espanyola. En lloc d’anar a Santander, fa de metge en un servei de transfusió de sang, de vegades al mateix front de batalla.

Acabada la guerra, és confinat en un camp de concentració al sud de França, i quan pot tornar a Catalunya és objecte de represàlies i obstacles que li impedeixen poder dedicar-se a la medicina hospitalària i acadèmica, com és la seva aspiració. De 1940 a 1955, és metge del servei de pediatria de l’Hospital Clínic, on inicialment és metge de sala i metge de guàrdia, i més tard és el cap de la secció d’infeccioses i el responsable d’examinar les biòpsies que s’efectuen als malalts del servei.

Es forma com a pediatre amb el Dr. Gregori Vidal Jordana a l’Hospital Clínic, durant la carrera, i els doctors Pere Martínez Garcia i Pere Calafell a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. També es forma en els primers anys de la postguerra com a patòleg, per la seva convicció segons la qual per ser un bon clínic és necessari conèixer el substrat de les malalties que un veu en els malalts. És el primer pediatre espanyol que, a més d’una gran experiència clínica, tenia un profund coneixement en anatomia patològica pediàtrica. Una prova d’aquesta afirmació és el seu llibre sobre atrèsies biliars en el nounat, publicat en anglès a Suïssa, que va tenir un bon reconeixement dels experts.

Té una vocació docent que l’impulsa a publicar les seves experiències, ja que no ho pot fer des d’una càtedra, que era la seva aspiració, per raons de les limitacions que se li van imposar per raons polítiques. Són seves les primeres publicacions nacionals sobre l’Atàxia – Telangiectàsia, la síndrome de Stevens-Johnson, la intolerància a la fructosa, entre altres. També s’interessa sobre les primo-infeccions tuberculoses amigdalars, objecte de la tesi, publicada en francès també a Suïssa, i pels problemes escolars dels nens i la formació dels adolescents.

El seu afany per mantenir-se al dia es reflecteix en la seva estada trimestral a la Universitat de Montpeller al servei del professor Roger Jean, director de la Clínica Pediàtrica, on hi fa jornades de dos dies juntament amb el pediatre gironí Josep Campistol Vila durant més de vint anys.

Al començament de la incorporació de l’Hospital de Sant Pau a la nova Universitat Autònoma i per jubilació del Dr. Martínez García, el Servei de Pediatria va ser dirigit a partir de 1973 pel Dr. Agustí Pérez Soler, qui és nomenat professor titular de l’assignatura per la Universitat Autònoma de Barcelona. A principis de la dècada dels vuitanta és acomiadat per la direcció de l’hospital a causa de la seva resistència a què es mutili el Servei de Pediatria, creant una unitat de Neonatologia en el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia. La Societat Catalana de Pediatria considera que ha estat un acomiadament improcedent, però no pot aconseguir que es reintegri al Dr. Pérez Soler en el seu càrrec, en el qual és substituït pel Dr. Josep Cubells.

Membre actiu de la Societat Catalana de Pediatria, en va ser el secretari els anys 1949 a 1952 i vicepresident de 1966 a 1968. Soci d’Honor de la Asociación Española de Pediatría, Soci d’Honor de la Sociedad Española de Puericultura, Soci de Mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, Membre d’Honor de la Cátedra de Medicina Legal de la Universidad Nacional de Buenos Aires.

Una de les seves grans aficions és la pintura, que li permet alliberar-se de les preocupacions que li duia l’exercici de la pediatria. Era un pintor força notable, que va arribar a fer exposicions.