El Dr. Corachan Llort era el fill del cirurgià Manuel Corachan Garcia, que fou durant uns mesos conseller de sanitat de la Generalitat republicana i fou un dels grans cirurgians de Catalunya, cap d’un dels serveis de cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

El fill morí lamentablement a l’hospital de la ciutat de Vitòria, l’11 de juny de 1937, quan tenia només 27 anys. S’havia traslladat a l’Espanya Nacional, fugint de la Barcelona revolucionària, on havia estat sotmès a amenaces. Malgrat la seva edat, ja era un personatge extraordinari des del punt de la seva categoria intel·lectual, coneixements en medicina i habilitat quirúrgica. Era el que en podríem dir “una gran esperança de la medicina del nostre país”, i un pioner de la neurocirurgia, que es va truncar per falta d’una bona atenció mèdica quan va ser ferit a l’Espanya Nacional on s’havia refugiat, i a la ferida s’hi va instal·lar una gangrena gasosa.

El llibre que presento aquí està escrit per Josep Prim Capdevila, un excel·lent neurocirurgià, que a més ha esdevingut un historiador de la neurocirurgia espanyola (Fig.1).

Prim va convertir en llibre el 2007: “Los primeros neurocirujanos”, (Fig.2) la seva tesi doctoral, presentada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1992, i va escriure un discurs d’ingrés a l’Acadèmia Europea de Doctors, que després també va convertir en el llibre ”El Dr. Manuel Corachan Llort, pioner de la neurocirurgia”.

Prim va descobrir, quan preparava el seu discurs sobre Corachan fill, que gairebé no existia documentació sobre el personatge, i va decidir omplir aquest buit, escrivint una biografia del jove neurocirurgià (Fig.3).

El primer que un constata en llegir el llibre escrit per Prim és que Corachan Llort va tenir mala sort. Va sortir del foc, per por a les amenaces, i va caure a les brases, ja que no el van tractar amb massa consideració quan va ser ferit. L’aparició d’una gangrena gasosa en la ferida que va patir suggereix una atenció mèdica inapropiada, amb una neteja insuficient que va permetre la persistència de l’agent infecciós.

Malgrat la brevetat de la vida de Corachan fill, el llibre conté una notable informació sobre l’aprenentatge de Corachan amb Ley, el seu mestre, també la manera d’operar de Corachan, d’acord al que es coneixia llavors, i la seva assistència a centres de prestigi que va visitar.

A mi la lectura del llibre m’ha permès conèixer un gran personatge, malauradament desaparegut.

Trueta li va recomanar intensament que no marxés a l’Espanya Nacional. Ignoro la causa de la manca de confiança que li comportés la marxa a l’Espanya franquista, però tristament Trueta la va encertar. Anar a l’Espanya de Franco va ser per Corachan un greu error.

Corachan Llort és un home molt poc conegut pels actuals metges catalans. Desitjo que se’l reconegui més després de publicat el llibre. Feu el favor de llegir-lo. És curtet i es llegeix bé. I un cop llegit, parleu-ne. Feu-lo conèixer.

Referència

J. Prim Capdevila. El Dr. Manuel Corachan Llort, pioner de la neurocirurgia. La Banya Edicions 2025.