L’entrada d’avui d’aquesta secció inclou dos personatges importants de la medicina catalana. En part perquè eren dos metges excel·lents, i també perquè van ser caps de serveis hospitalaris de medicina interna, un a l’hospital de Terrassa i l’altre al de l’hospital de can Ruti.

Un era una mica més gran que jo, en Manel Ribas, i l’altre una mica més petit, en Joan Costa, però amb els dos vaig tenir-hi molt contacte.

Els dos van fer molta feina, sobre tot convertir el servei que dirigien en un servei de referència. En Joan era un humanista renaixentista. Li agradava tot i sabia de gairebé tot. Era bon metge diagnosticadors, bon gestor, amb solucions per tots els problemes i un excel·lent violinista.

Era un home sensible i emotiu, que va patir un infart amb poc més de 50 anys quan un fill seu es va matar en un accident d’automòbil. En Joan no va poder superar el xoc i va morir amb el seu fill.

En Manuel Ribas era un estudiós, amb una capacitat infinita per estudiar i retenir el que havia après. Ho sabia gairebé tot de tot, i era capaç de mantenir un bon humor permanent. Era un home fàcil per conviure-hi.

JOAN COSTA ROMA (1944 – 1996)

Quan jo era un metge jove, vaig conviure amb força intensitat a l’Hospital Clínic amb metges d’edat pròxima a la meva, que feien més vida a l’hospital que no pas a casa seva. Un d’ells era en Joan Costa Roma. Altres eren el Tolo Cabrer i el Josep Font, tots alumnes interns primer i metges assistents més tard de la Clínica de Patologia General. Eren metges vocacionals, amb un elevat nivell de coneixements per la seva edat, i amb un gran entusiasme per establir diagnòstics diferencials.

En Joan era del Vallès. Fa el batxillerat als Escolapis de Sabadell i després estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1969. El 1978, és doctor amb la tesi Glutamato Dehidrogenasa y Gamma-glutamil transpeptidasa en neoplasia y otros procesos.

Mentre fa la carrera, Joan Costa Roma és alumne intern a la càtedra de Patologia Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona del professor Balcells. Quan l’acaba, guanya la plaça de metge de guàrdia i després la de metge resident, essent deixeble del Dr. Joan Vivancos.

El 1970, obté el títol de diplomat en Sanitat i és elegit membre de la Junta Comarcal de Sabadell del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ocupant la secretaria del 1976 al 1982.

L’any 1977, és nomenat cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa i, un any després, esdevé professor associat de Patologia i Clínica Mèdiques a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

President de la Societat Catalana de Medicina Interna entre 1980 i 1984, organitza el primer i el segon Congrés Català de Medicina Interna. Durant aquests anys, Costa Roma participa a diversos fòrums sobre la Reforma Sanitària de Catalunya. Al mateix temps, es converteix en un dels líders de la Medicina Interna que s’està desenvolupant als hospitals comarcals i en el referent d’un nou model de gestió sanitària pública que implica la coordinació entre l’assistència primària, hospitalària i socio-sanitària.

Essent director mèdic de l’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa, el 1983, és nomenat director gerent, càrrec que li permet aconseguir el trasllat, amb la col·laboració del regidor de Salut de l’Ajuntament de Terrassa, Josep Corominas Busqueta, del centre al nou Hospital de la Mancomunitat de Sabadell – Terrassa, que es denominarà ‘’Hospital de Terrassa’’ i que, més endavant, s’amplia amb la posada en marxa de la Unitat Penitenciària Hospitalària en un pavelló annex a l’Hospital, on en Joan desenvolupa un model innovador en el camp de l’atenció sanitària als presos (Fig.1).

Amb la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, Joan Costa Roma rep l’encàrrec d’organitzar una part de l’atenció sanitària de les Olimpíades, encàrrec que materialitza un nou èxit del seu pragmatisme i de la seva capacitat de gestionar amb eficiència i eficàcia qualsevol repte sanitari que se li planteja. Amb ocasió dels Jocs, Costa influeix en la incorporació del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès, dins del Consorci Sanitari de Terrassa.

Malauradament, la pèrdua d’un fill en un accident de trànsit li desencadena un patiment que el porta a patir un infart agut de miocardi que sega sobtadament una vida plena de valors. L’any 1998, el Consorci Sanitari de Terrassa constitueix la Fundació Joan Costa Roma, institució privada sense ànim de lucre, creada a proposta dels seus col·laboradors més immediats. Mesos després, el desembre de 1998, a l’Hospital de Terrassa té lloc un doble acte d’homenatge que inicia la seva vídua amb el descobriment de la placa que dona el nom de Joan Costa i Roma a la sala d’actes de l’Hospital. Tot seguit, després de recordar la persona, el metge i les seves aportacions a la sanitat pública, es lliura el 1^er Premi Dr. Joan Costa i Roma, que segueix lliurant-se anualment.

MANUEL RIBAS MUNDÓ (1937 – 2010)

Expert hematòleg, oncòleg mèdic, internista, i versat en genètica, en Manuel Ribas Mundó va tenir una brillant trajectòria científica, i ha estat un dels científics més ben formats del nostre país, amb una gran capacitat intel·lectual i de treball. Parlar de manera fluida cinc idiomes és una característica més de les seves aptituds. De família de metges, el seu pare, Antoni Ribas i Casas, fou un otorinolaringòleg, i el seu avi, Manuel Ribas Perdigó, va ser president de la Reial Acadèmia de Medicina i adjunt amb el doctor Bartomeu Robert.

De la seva generació, és l’alumne amb més bona nota de batxillerat de tot l’Estat (Premi Extraordinari de Batxillerat, 1953). Fa la carrera de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on és l’expedient més brillant de la promoció amb vint-i-cinc matrícules d’honor i el Premi Extraordinari de Llicenciatura. És ajudant de classes pràctiques a la Clínica Mèdica A del Prof. Agustí Pedro Pons. Llicenciat el 1960, fa la residència en Hematologia Clínica amb el Prof. Ludwig Heilmeyer a Freiburg im Breisgau (1963-1964), la residència en Medicina Interna a Zürich (1964-1965) i la residència en Hematologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, a l’Escola d’Hematologia Farreras-Valentí (1966-1968). Durant aquests anys obtingué les beques Sandoz, March d’Investigació i Fulbright.

Les línies acadèmiques que guien la seva carrera van ser la docència en medicina interna, l’onco-hematologia i la recerca clínica en leucèmies, limfomes i càncer de mama. L’interès en recerca científica comença amb cultius de leucòcits i estudis cromosòmics el 1964 amb els professors Labhart i Schmid (Zürich) i continua amb la tesi doctoral que li valgué el Premi Extraordinari de Doctorat (1967) i el Premi Ciutat de Barcelona d’Investigació (1968) per l’obra Cultivos de leucocitos ‘in vitro’. Dinámica del cultivo, síntesis del DNA y estudios cromosómicos. El seu interès pel progrés de la recerca mèdica el porta el 1968 a Boston, per fer la Clinical and Research Fellow en Hematologia al Massachusetts General Hospital amb el Prof. W. Beck, on és instructor en dos cursos d’Hematologia a la Universitat de Harvard, fins al 1970.

De tornada a Barcelona s’integra a l’equip del Prof. Ciril Rozman de l’Escola d’Hematologia Farreras-Valentí. Crea la primera unitat d’aïllament de malalts immunosuprimits d’Espanya, i dirigeix la zona de reanimació hematològica (1972-1974). Va participar en més d’un centenar de transfusions de granulòcits en neutropènics amb la primera màquina a Espanya separadora de cèl·lules a flux continu IBM (1972-1974). És cap d’estudis de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del 1971 a 1974 i dirigeix la Clínica Mèdica B, del Prof. Máximo Soriano, com a professor agregat de Patologia i Clínica Mèdiques.

El 1975, se centra en les noves tècniques de trasplantament de medul·la òssia i és el primer metge del país a fer una estada al Fred Hutchinson Cancer Research Center per aprendre de qui després va rebre el Premi Nobel, el Prof. Donnall Thomas, el mateix any que està al Stanford Medical Center amb els Prof. S. Rosenberg i H. Kaplan. El 1976, és nomenat Catedràtic Numerari de Patologia i Clínica Mèdiques a la Facultat de Medicina de la Universitat de Santiago de Compostela i cap de Departament de Medicina de l’Hospital General de Galícia a Santiago de Compostela. Va guanyar les oposicions a cap del Departament de Medicina de l’Hospital Son Dureta de Palma de Mallorca (1977) i cap de Departament de Medicina Interna de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (1977-2007), on va planificar i organitzar el departament de medicina. Al mateix temps va ocupar la Càtedra de Patologia i Clínica Mèdiques a la Universitat Autònoma de Barcelona (1979-2007).

Cal destacar els seus estudis de laboratori sobre la síntesi d’ADN en leucòcits en cultius de laboratori i les investigacions sobre els limfomes no-Hodgkinians amb els professors de la Universitat d’Stanford, Saul A. Rosenberg i Henry Kaplan.

Ha estat secretari general de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, President de la Societat Catalana d’Hematologia i Hemoteràpia entre el 1987 i 1991, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de l’any 1993.