Dorothea L. Dix fou una infermera nord-americana, nascuda a Maine el 1802, que va descobrir les penoses condicions en que vivien els malalts mentals en visitar presons i asils. Va desenvolupar un interès tan gran per l’atenció d’aquests malalts que va aconseguir que s’aprovés una regulació que permetria la creació d’hospitals psiquiàtrics arreu del país (Fig.1).

Es va preocupar per la defensa dels drets dels malalts mentals i que l’atenció hospitalària tingués un grau de compassió superior al que tenia. Dix havia passat anys dedicada a la reforma penitenciària quan fa un viatge a Europa, i coneix a Anglaterra uns equips de metges humanitaris.

En tornar als Estats Units, comprova que estan molt endarrerits respecte a Anglaterra en quant a les condicions de les presons. Aquesta constatació l’empeny a crear hospitals psiquiàtrics i a reformar les lleis per beneficiar els malalts mentals. En total, Dorothea Dix va fundar 32 hospitals psiquiàtrics i 15 escoles per nens amb dificultats d’aprenentatge, així com escoles per cecs i escoles d’infermeria.

Probablement la sensibilitat de Dorothea Dix cap a les persones amb patologia mental s’hagués originat per l’alcoholisme dels seus pares i el trastorn psicològic de la seva mare. Dorothea va anar a viure amb els seus avis quan va complir 12 anys. La ben-estança econòmica dels avis li va permetre obrir una escola pròpia.

Dix va escriure llibres per nens que encara es poden comprar per Amazon. Malauradament va contraure, quan encara era jove, una tuberculosi, per això li van recomanar viatges per Europa. Mentre està de viatge, moren sa mare i la seva àvia. Aquesta li deixa una herència que li permetrà ser autònoma econòmicament.

La decisió de Dorothea de comprometre’s en favor dels malalts i malaltes empresonats es produeix el 1841, quan dona classes als reclusos d’una presó de Boston, on descobreix que les preses viuen en condicions inhumanes. Visita diferents asils, presons i correccionals per denunciar les condicions inadequades de molts centres i comença a partir de llavors una campanya nacional per exigir una regulació de l’atenció a presos i sobre tot preses, per evitar els abusos físics, psíquics i sexuals.

Dix utilitzava les vistes i els ulteriors informes que feia en les visites als centres de detenció, i els presentava als congressistes de cada estat per aconseguir canvis legislatius. Dix exercia pressió sobre els congressistes a través d’informes, cartes i articles als diaris.

Moltes de les iniciatives de Dorothea es veuen frenades per l’oposició del president Pierce el 1854.

Quan comença la Guerra Civil americana, Dorothea se situa a favor de l’exèrcit de la Unió, i implementa la creació d’un cos d’infermeria militar, que considera poc reeixit, per això es retira d’aquesta tasca.

Dorothea va morir als 85 anys al Trenton Psychiatric Hospital, de New Jersey, que ella mateixa havia fundat. Existeix una excel·lent biografia de Dorothea Dix (Fig.3).

El 1983, el Servei Postal dels Estats Units va honrar la seva vida de caritat i servei en emetre un segell en el marc de les Great Americans Series (Fig.4).

Referències

Parry, Manson (2006). Dorothea Dix. American Journal of Public Health 96 (4): 624-625.