El diagnòstic de la malaltia que causà la mort de la gran escriptora Jane Austen semblava aclarida des de fa una colla d’anys, quan el cirurgià angles Zachary Cope (1881 – 1974) va publicar el seu article al British Medical Jorurnal, on determinava que la mort de Jane Austen va ser causada per una malaltia d’Addison. Era el 1964 i basava la seva interpretació en la simptomatologia de la malalta.

Cope havia examinat tota la correspondència de Jane Austen i fa una hipòtesi diagnòstica basat en el diagnòstic diferencial de les malalties que cursaven amb variacions focals del color de la pell.

La mort de Jane Austen succeí el 18 de juliol de 1817, quan l’escriptora tenia 41 anys, després d’una malaltia que la va afectar durant aproximadament l’últim any de vida. Addison va descriure la malaltia que porta el seu nom el 1855, 38 anys després que Jane Austen hagués mort.

L’inici de la seva fatal malaltia es situa al voltant dels primers mesos de 1816, quan Jane feia 40 anys (Fig.2) .

La gravetat de la malaltia va ser captada pel seu entorn. Es queixava d’una debilitat accentuada i progressiva, i aprimament. Tenia vòmits biliosos i la seva cara canviava de color, tornant-se “blanca i negra”. A partir del febrer de 1817, va patir episodis regulars de febre alta, durant els quals de vegades perdia el coneixement. Va morir durant un d’aquests atacs.

En una carta a Fanny Knight, una de les nebodes de Jane Austen, datada el 23 de març de 1817, aquesta menciona que el color de la pell se li ha enfosquit en algunes zones. No queda clar quina pot ser la causa d’aquest fet, però podria ser explicat per una hiper-pigmentació pròpia de la melanodèrmia o a hemorràgies subcutànies espontànies (petèquies o equimosis).

L’article de Cope va fixar posicions, ja que tothom acceptava la interpretació de Cope i tothom, o pràcticament tothom, acceptava que Austen va morir d’una malatia d’Addison. Un altre diagnòstic fou fet per F.A. Bevan comentant l’article de Cope al British Medical Journal. Bevan, basant-se en els episodis febrils intermitents, creu que Austen tenia una malaltia de Hodgkin, diagnòstic pel qual els símptomes anaven bé, però no hi havia constància d’engruiximent ganglionar. La malaltia de Hodgkin també va ser reconeguda anys després que Austen hagués mort.

En realitat tampoc es podria descartar de manera taxativa una tuberculosi, com algun autor ha suggerit, que era una malaltia molt prevalent en el segle XIX.

Per si hi haguessin poques alternatives diagnòstiques s’ha formulat més recentment una altra alternativa, que suggereix que Jane Austen va morir d’una intoxicació per arsènic, en base a la troballa d’arsènic en tres parells d’ulleres que utilitzava l’escriptora.

La proposta ha estat feta per la novel·lista Lindsay Ashford basant-se en l’examen de tres ulleres de diferent graduació que portava Austen per presbícia. La presencia d’arsènic en les ulleres podia justificar les cataractes d’inici precoç i una mort per intoxicació accidental.

Referències

Cope, Zachary. Jane Austen’s Last Illness. British Medical Journal. 1964; 2 (5402) (5402): 182–183.

Upfal, A. Jane Austen’s lifelong health problems and final illness: New evidence points to a fatal Hodgkin’s disease and excludes the widely accepted Addison’s. Medical Humanities. 2005; 31: 3–11.