Albert Camus (Fig.1), un dels homes més brillants del segle XX per la seva obra literària, va morir el dia 4 de gener de 1960 en un accident de trànsit dins un vehicle conduit a gran velocitat pel seu editor Michel Gallimard (Fig.2).

Al cotxe se li va rebentar un neumàtic i va bolcar. Camus, que anava al costat del conductor, va xocar contra un arbre i va morir immediatament (Fig.3).

Gallimard va morir cinc dies desprès d’estar hospitalitzat, com a conseqüència de les ferides. En el cotxe hi viatjava també la dona i la filla de Camus, que se’n van sortir amb contusions. El cotxe va quedar destruït. Era un Facel Vega FV3B de 1958. Era un autèntic ‘monstre’ que portava un dels motors més famosos de l’època, el Chrysler Typhoon V8 de 4,9 litres que rendia 253 cavalls de potència i arribava als 203 km/h.

L’accident es va produir en una recta de l’antiga carretera entre els municipis de Champigny-sur-Yonne i Villeneuve-la-Guyard, que està bordejada per una renglera de plàtans.

He definit la mort i l’accident com “idiota” en el títol, perquè el mateix Camus va adjectivar d’aquesta manera l’accident de cotxe que li va fer perdre la vida a Fausto Coppi, el llegendari corredor de bicicleta Italià.

Camus tenia 47 anys i havia estat premiat amb el premi Nobel de literatura de 1957, tres anys abans. Les seves obres son considerades excepcionals: La pesta (1947); La caiguda (1956), L’exili i el regne (1957), L’estranger (1942).

La mort de Camus es va produir quan encara era jove i es podia esperar d’ell una carrera notable.

Camus era un pied noir (peu negre), denominació que reben els nascuts a l’Àfrica colonial francesa. Havia nascut a Algèria. Es va establir a la metròpoli a l’inici de la Primera Guerra Mundial, degut a les dificultats econòmiques de la família, on hi faltava el pare que morí quan Albert Camus tenia un any.

La seva ocupació principal va ser el periodisme, amb articles molt crítics amb el comportament dels francesos envers els algerians.