A Sertürner li estem en deute per haver-nos facilitat l’analgèsia més potent, però al mateix temps va ser el causant de facilitar una drogoaddicció perillosa, la dependència als opiacis.

Sertürner va començar als 16 anys en el mon de la farmacologia com aprenent de farmàcia de Herr Cramer, un farmacèutic de la ciutat renana de Paderborn, a Alemanya (Fig.1).

Sertürner es va introduir en el procés d’obtenció d’un preparat d’opi clarament analgèsic quan el metge del poble, que havia fet la prescripció del preparat, es va queixar que l’opi que li havien receptat la darrera vegada no tenia poder analgèsic.

Cramer i el seu ajudant pensen aleshores que l’opi deu contenir diverses substàncies, de les que alguna és un potent analgèsic i altres no. Es proposen trobar aquest principi actiu.

El primer producte que troben és un àcid sense acció analgèsica. Finalment aïllen una substància alcalina després de setmanes d’esforç. Aquesta substància va provocar ensopiment seguit de la mort en un gos. L’informe d’aquest experiment va ser publicat en una revista de poca circulació, el 1817, per la qual cosa no se’n va tenir coneixement, per això la seva troballa no té cap impacte mèdic, fins que l’article publicat a Annalen der Physik, una revista de Ludwig Wilhelm Gilbert, va cridar l’atenció de Gay-Lussac a França i de Goethe a Jena. El químic francès Gay-Lussac, quan el descobreix, el fa traduir al francès i el publica. Anomena el producte morfina, nom relacionat amb Morfeu, el déu de la son. Sense Gay-Lussac, segurament s’hauria trigat força més temps a poder disposar d’un analgèsic tan potent.

L’any 1809, Sertürner tenia la seva pròpia farmàcia a Einbeck, però la perd quan desapareix el regne de Westfàlia el 1813. El 1820, s’instal·la a Hamelín. Té 37 anys i allà regentarà la farmàcia municipal fins la seva mort.

El descobriment del poder analgèsic de la morfina va ser un descobriment excepcional des del punt de vista científic, però la seva introducció va causar una tragèdia. Una verdadera epidèmia quan es va introduir la xeringa el 1843, que permetia l’administració de la morfina per via hipodèrmica d’una forma massificada. Epidèmia que no s’ha mantingut per la morfina, que s’ha vist substituïda per l’epidèmia d’addicció a l’heroïna.