El llibre “Van Gogh i la vida”, publicat el 2011 per Gregory White Smith i Steven Naifeh, proposa una alternativa a la causa de la mort de Van Gogh, que es considerava un tret voluntari a la panxa que s’ha disparat ell mateix (Fig.1). S’havia acceptat el suïcidi com a causa de mort perquè ell mateix va atribuir-se la lesió quan va arribar ferit a la pensió on estava residint a Auvers-sur-Oise.

Els dos autors del llibre proposen que el tret va ser disparat de manera accidental, o potser intencionadament, per un dels dos germans Secrétan, René i Gaston, adolescents, fills d’un farmacèutic de Paris, que estiuejaven al poble i havien establert una relació malaltissa amb van Gogh, al que perseguien per provocar-lo i per fer-lo enfadar.

La hipòtesi de la responsabilitat dels dos germans es planteja arran que un pagès de la localitat troba enterrada, en un camp de la seva propietat, la pistola que s’havia utilitzat per disparar van Gogh. La pistola tenia un calibre de 7 mm, el mateix que la bala que van trobar en el cos de van Gogh. A més estava espatllada i no sempre disparava. Sembla que la pistola trobada tenia la mateixa avaria que la que utilitzaven per jugar els germans Secrétan.

La hipòtesi de Smith i Naifeh no es pot confirmar, però és plausible.

Sembla que, quan la policia interroga van Gogh en arribar ferit a la pensió (Fig.2), reconeix que s’ha disparat ell mateix quan li pregunten si ho ha fet ell. Aquesta inculpació seria per protegir els autors, que eren nens i els hi volia estalviar problemes.

En l’època en que mor van Gogh, els anys 30 del segle passat, gent del poble comentava que la mort del pintor l’havien causat els germans Secrétan, però no es va investigar criminalment. Es va preferir creure’s el que va dir el pintor.

El germà de Van Gogh, Theo, va presentar-se immediatament a Auvers-sur-Oise quan va saber que el seu germà estava ferit, però no sembla que estigués molt interessat en iniciar un procés d’investigació de com s’havia produït el tret que va acabar matant Van Gogh.