Émile Zola va morir el 29 de setembre de 1902 al llit de casa seva, en una habitació on hi havia una xemeneia mal ventilada.

La casa era una de les dues cases unides que es va comprar amb els guanys de la seva obra. En una hi vivien ell i la seva dona, i en l’altra la seva amant amb qui hi tenia dos fills.

El dia abans de morir havien encès la xemeneia perquè feia fred, i van tancar la porta de l’habitació, com tenien per costum en anar a dormir.

A la nit el matrimoni es troba malament, però no demanen ajuda al servei i segueixen dormint. Al matí, el servei entra a l’habitació a les 9, sorpresos que encara no s’hagin llevat. Troben Zola estès al terra, prop de la finestra, que no va arribar a obrir. Zola és mort, però la seva dona està viva, inconscient, sobre el llit. Zola tenia 62 anys.

La investigació no va trobar indicis de criminalitat, i va concloure que havia estat una mort accidental, però la seva amant, Jeanne Rozerot, va afirmar des del primer moment que havia estat un assassinat. Es va interpretar que hi devia haver un obstacle a la xemeneia, que no es va trobar. La mort de Zola va omplir els diaris francesos, ja que Zola era un personatge nacional (Fig.1).

Alguns periodistes també van sospitar que havia estat un assassinat, relacionant la mort de Zola amb els efectes de la campanya de defensa de Zola de la figura del capità Dreyfuss, un capità d’enginyers pertanyent a la comunitat jueva, defensat per Zola en l’article “J’accuse”, on imputava la responsabilitat de la detenció de Dreyfuss als militars francesos anti-sionistes (Fig.3).

Dreyfuss era un enginyer francès, tinent de cavalleria de l’exèrcit francès, acusat de traïció al seu país per entregar documents secrets als alemanys. Dreyfuss va ser condemnat a cadena perpètua, sense proves i desterrat a la Guaiana. Zola va acusar set militars d’obstrucció a la justícia i antisemitisme.

Zola va tenir molts problemes per la seva defensa de Dreyfuss (Fig.4). El cas Dreyfuss va durar 12 anys fins que aquest va ser exonerat, però primer havia sigut perdonat, fet que no va agradar als que el defensaven perquè consideraven que Dreyfuss no havia fet res que haguessin de perdonar.

El dilema de si havia sigut un assassinat o un accident no s’ha pogut resoldre. La major part dels analistes no creuen assenyat pensar que es volgués planificar un assassinat amb un sistema tan insegur.