Fa 2 mesos (25/11/2025) em van posar una nova vàlvula aòrtica per substituir la meva personal que s’havia deteriorat molt amb els anys, fins causar una estenosi aòrtica greu, i m’havia arribat a provocar la conseqüent insuficiència cardíaca.

Quan el cardiòleg hemodinamista que m’havia de fer el recanvi de vàlvula em va explicar com es feia, vaig quedar impressionat per l’enginy del descobridor del procediment i per la seva aparent simplicitat.

Vaig voler saber qui havia descobert la forma de substituir un tractament quirúrgic molt agressiu per un mètode endovascular que disminueix notablement els efectes adverses, la durada de la hospitalització i el patiment del malalt.

El mèrit és del Dr. Alain Cribier (Fig.1), que cal considerar ja com un heroi de la medicina moderna: un descobridor amb un enginy superlatiu, que ha passat a la història per haver proposat la col·locació de la vàlvula aòrtica per via de l’artèria femoral. El procediment es coneix com a TAVI (Transcatheter Aortic Valve Implantation).

Alain Cribier va néixer a Paris, i després de graduar-se en medicina es va formar com a cardiòleg. Va passar uns anys als Estats Units d’Amèrica amb els Drs. Jeremy Swan i William Ganz.

A Paris, forma un equip amb cardiòlegs hemodinamistes implantadors (ell mateix, Hélène Eltchaninoff i Christophe Tron), i té com a suport un grup d’ajudants pel projecte (incloent Deborah Nercolini i Carla Agatiello) (Fig.2). L’equip dirigit per Cribier està ubicat a l’Hôpital Charles-Nicolle de Rouen, des d’on projecta el seu mètode. L’equip recorda l’optimisme perpetu del Dr Cribier, la seva simpatia, la seva passió, la seva humilitat i la seva mestria al piano per tocar obres de Rachmaninoff.

Des que es va iniciar la col·locació de pròtesis valvulars, el 16 d’abril de 2002, el procediment de TAVI ha experimentat una generalització arreu del món, per la seva simplicitat (aparent!) i eficàcia.

Les complicacions de la TAVI són poc nombroses fins i tot en malalts grans amb comorbiditats: s’inclouen la fuga perivascular (1,5%), l’ictus (2,7%) i la necessitat d’implantar un marcapassos (10%).

Als seus inicis, la TAVI es limitava als malalts que per la seva fragilitat o comorbiditats no podien ser sotmesos a cirurgies obertes, però aviat es va utilitzar en tota classe de malalts, de manera que actualment el seu nombre ja supera el milió.

Cribier va ser no només un inventor i un visionari, sinó també un mestre, un tutor i un amic fidel de tots els seus col·laboradors. Un home culte i humanista que pot ser considerat un autèntic heroi de la medicina actual.

Jo tinc, cada dia de l’any després de ser operat d’un TAVI, un pensament d’agraïment al Dr. Cribier per la seva dedicació i bon criteri. El cardiòleg m’havia pronosticat una sobrevida menor de 2 anys si no m’operaven. Crec que hauré d’agrair Cribier el fet de superar aquesta previsió. De moment el que li puc agrair és que em trobo molt millor. Gràcies, Alain.

Referències

VC Babaliaros et al. Dr Alain Cribier – The Man, the Myth, the Legend – January 25, 1945 to February 16, 2024. JSCAI, 2024; 3: 1-2

Tilak KR Pasala, Carlos E. Ruiz. El TAVI como primera opción en la estenosis aórtica grave: ¿quimera o realidad?, Rev Esp Cardiol, 2018; 71 (3): 141 – 145.

Cribier A, Eltchaninoff H, Bash A, et al. Percutaneous transcatheter implantation of an aortic valve prosthesis for calcific aortic stenosis: First human case description. Circulation. 2002;106:3006-3008.