El professor Renato Grimaldi és una de les autoritats mundials en exvots o retaulons pintats. Ha escrit un gran nombre d’articles i un llibre essencial per conèixer els exvots i saber-los interpretar. Aquest llibre es titula “Ex-voto d’Italia. Strategie di comportamento sociale per grazia ricevuta”, i conté reproduccions d’un gran nombre de retaulons pintats italians de diferents èpoques. Els més antics son de principis del segle XVII i els darrers del segle XX.

La contemplació d’aquesta col·lecció d’exvots ens permet captar l’evolució temàtica i pictòrica dels retaulons.

Els exvots solen ser pintats per pintors aficionats que resideixen a la vora de santuaris on hi ha afluència de peregrins i de devots, alguns dels quals han d’agrair el que s’interpreten favors de la divinitat en la solució de problemes de salut o per evitar conseqüències perjudicials d’accidents circulatoris o d’exposició a fenomens naturals, meteorològics o accidents industrials. S’ha publicat un llibre de Grimaldi, al que he tingut accés i reprodueixo en aquesta entrada alguns retaulons pintats, analitzats per Grimaldi.

El primer és un dels exvots més antics, de 1603, i mostra la imatge més repetida en els exvots, que és la d’un orant al llit, que està pregant a la Verge, demanant-li ajuda per la seva curació (Fig.1).

El segon il·lustra també un motiu clàssic dels exvots, que és un accident de carro que passa per damunt d’un ciutadà sense fer-li cap mal. En aquest exvot, pintat el 1650, on es descriu en detall un carruatge de l’època, es demanava ajuda a la Verge (Fig.2).

La tercera imatge, de 1650, és la d’un combat bèl·lic entre els que volen penetrar en una població murallada i altres que tracten d’evitar-ho (Fig.3).

La quarta imatge, de 1693, també és un clàssic per com de repetida n’és, la caiguda d’un arbre al que un xicot s’havia enfilat amb la intenció de collir fruita (Fig.4).

La cinquena imatge correspon a un vaixell que està passant dificultats per sortir-se’n d’una tempesta que els ha agafat per sorpresa, i corre el risc d’enfonsar-se. El retauló es conserva al santuari del Mazzucco i va ser pintat el 1745 (Fig.5).

La figura 6 representa un home que ha caigut al riu, i no pot sortir-ne fàcilment, circumstància que el posa en risc d’ofegar-se. És un dibuix de 1841.

La figura 7 és de 1850. Correspon a una temàtica poc habitual en els retaulons espanyols, però freqüent en els italians, que son les visions bèl·liques on hi participen soldats, sovint en circumstàncies en les que podria haver- hi risc, perquè el principi dels exvots permet suposar que no s’ha produït cap dany, fet del que està agraït el que ofereix l’exvot.

En la figura 8 es veu un desbordament del torrent Bormida, que travessa el Castellazzo Bormida, exvot que està conservat al Santuario della Beata Vergine della Creta.

En el darrer retauló hi veiem una circumstància molt infreqüent. La representació d’un judici, en el que suposem que el protagonista és qui entrega l’exvot, agraint que el judici al que fou sotmès no ha acabat amb sentència condemnatòria, sinó amb exoneració del delicte del que estava acusat. És un retauló de 1910.