Philip Syng Physick neix a Filadèlfia el 1768, i estudia medicina a la Universitat de Pennsilvània, obtenint el títol de llicenciat el 1785. Abans havia fet d’aprenent d’un metge local, Adam Kuhn, durant tres anys. Per recomanació del seu pare, marxa a Londres per aprendre de John Hunter, un destacat metge de Londres, que l’introdueix com a metge a l’hospital Saint George, on hi està tres anys. El 1790, és acceptat com a membre del Royal College of Surgeons. Després passa un any fent un curs a la Universitat d’Edimburg, on li concedeixen el títol de doctor per aquesta universitat, amb una tesi sobre apoplexia, que va dedicar a John Hunter.
El 1792, torna a Filadèlfia on és nomenat, el 1794, metge de l’Hospital de Pennsilvània, i al cap de deu anys és nomenat catedràtic de cirurgia, càtedra que s’acaba de crear. Ha adquirit una notable habilitat quirúrgica, especialment en l’extirpació de cataractes i l’extracció de càlculs de la bufeta urinària (Fig.1).

També adquireix fama per dissenyar nous procediments quirúrgics, pel tractament de les úlceres cròniques, fractures i dislocacions i l’amigdalectomia. També crea instruments nous, com un fòrceps dental, sutures de catgut i diferents tipus de catèters.
Posa la primera transfusió sanguínia dels Estats Units amb èxit el 1795, però no publicà la seva experiència, per raons desconegudes. Una informació d’aquest fet surt com a nota a peu de pàgina posada pels editors a la revista Philadelphia Journal of the Medical and Physical Sciences de 1825 a l’article escrit per James Blundell, considerat l’autor de la primera transfusió sanguínia.
Physick era un home imaginatiu. Era un excel·lent mestre, hàbil com a cirurgià i bon docent com a professor. Els alumnes de Pennsilvània li van demanar que posés les seves classes per escrit perquè les poguessin llegir a casa. Havia sigut nomenat professor de cirurgia l’any 1805, d’Anatomia el 1818, i de les dues disciplines el 1831.
Physick fou un home imaginatiu amb propostes originals. Va ser el primer en oferir una assegurança de salut. Oferia atenció mèdica per tota la família per un preu de 20 dòlars al mes. També va ser un home dedicat als seus malalts. Quan es produí una epidèmia de febre groga el 1793, Physick va ser un dels pocs metges que es va quedar a atendre malalts.

Va ser el primer que va fer servir una gasosa per tractar símptomes digestius. Va ser el primer que en va fabricar. Abans que la Coca-Cola i qualsevol altre beguda carbonatada, com Sergent Peppers. La seva gasosa es deia Dr. Physick (Fig. 2).
Existeix a Filadèlfia un museu on es conserven molts dels instruments fabricats per Physick, a la casa on va viure el metge (Fig.3).
