Virgina Woolf es va suïcidar ofegant-se al riu Ouse el dia 28 de març de 1941, quan tenia 59 anys (Fig.1).

Va deixar una nota de suïcidi i ja havia fet algun intent amb anterioritat. El suïcidi estava confirmat. Abans d’entrar al riu, s’havia omplert de pedres les butxaques de l’abric, la qual cosa indicava que existia la intenció ferma d’acabar amb la seva vida.

Virginia Woolf havia patit molt. Quan era nena, havia sigut objecte d’una agressió sexual pel seu germanastre George. Estava casada amb un home apàtic en el terreny sexual, i tenia una relació afectiva amb una dona homosexual, Vita Sackville-West (Fig.2).

S’havia intentat suïcidar el 1904, quan tenia 22 anys, llençant-se per una finestra, i el 1913 ho va intentar novament ingerint 5g de veronal un matí amb l’esmorzar.

En la carta de suïcidi, reconeixia agraïment al seu marit per la felicitat que li havia donat (Fig.3). Sembla que Virginia es va sentir atrapada per un nou episodi de depressió, similar en intensitat al que havia tingut als 35 anys. Aquest cop va pensar que no el superaria , com havia superat mots altres de menor intensitat.

Els psiquiatres interpretaven la malaltia de Virginia com una síndrome bipolar, en el que alternaven períodes de depressió amb episodis d’una certa eufòria.

El riu Ouse és un riu curt, de 68 kilòmetres. Neix vora la localitat de Haywards Heath, al comtat de Sussex occidental, fins que desemboca a Newhaven, lloc des d’on els ferris creuen cap a França (Fig.4).

Mostra de la carta de suïcidi de Virginia Woolf (Fig.5).