Babinski és un dels epònims mèdics més utilitzats. Un dels més mencionats, juntament amb Alzheimer, Down, Hodgkin i Pott.

Babinski és Joseph Jules François Félix Babinski (1852—1932), fill d’un enginyer polonès que es va instal·lar a Paris com a refugiat polític (Fig.1).

Estudia medicina i fa la tesi sobre l’esclerosi en plaques. Es converteix en l’ajudant de Charcot a la Salpêtrière. Es gradua el 1884, i obté el nomenament de metge dels hospitals de Paris el 1890, ascendint a cap clínic del servei de Charcot.

És un dels protagonistes del famós quadre d’André Brouillet (veure aquesta entrada del blog) mostrant tots els deixebles de Charcot, que dona una classe sobre la histèria. Babinski és qui sosté la malalta sobre qui va la classe (Fig.2).

Babinski no va poder fer carrera universitària per la hostilitat manifesta del president del jurat que concedia els nomenaments de catedràtic, Charles Bouchard, contra Charcot, que era el seu cap.

Fou nomenat metge de l’hospital a la Pitié el 1890 a la mort de Broca, i allà es queda fins al final de la seva carrera professional. Babinski no es casà. Els matins passava visita i es dedicava a la recerca, i a la tarda passava consulta privada i feia vida social.

El 1896, va descriure el reflex que porta el seu nom, la dorsiflexió del dit gros del peu, que caracteritza quan estava buscant signes que permetessin diferenciar l’hemiparèsia histèrica de l’orgànica, que era un tema que interessava molt als neuròlegs de finals del segle XIX (Fig.3).

Els seus articles sobre l’extensió del dit gros del peu son precisos i meticulosos, examinant com es comporta en diferents situacions clíniques. Babinski també va descriure la síndrome adiposo-genital el 1900. El 1902, descriu la síndrome de la lesió bulbar unilateral, coneguda com la síndrome de Babinski – Nageotte.

El 1921, identifica el primer tumor espinal que es va extirpar a França. En el seu servei a La Pitié, era el primer servei amb neurocirurgia i la primera càtedra d’aquesta especialitat.