“Hepatitis fulminant” és un terme que se sol utilitzar per designar les hepatitis agudes que es manifesten amb una especial gravetat: coma hepàtic o signes d’insuficiència hepatocel·lular greu, consistent en hiperbilirubinèmia i disminució molt accentuada de la taxa de protrombina, i un inici sobtat.

El servei d’Hepatologia del Clínic ha acumulat una notable experiència en aquesta malaltia degut a la Unitat de Cures Intensives que va crear a finals de l’any 1971, on s’ingressaven aquests malalts. La UCI hepàtica, com se solia designar, va ser posada sota la responsabilitat del Pepe Terés, i quan aquest va passar a dirigir el servei de Gastroenterologia va heretar el càrrec el Toni Mas (Fig.2) i després el Javi Fernández (Fig.3). Durant uns anys va estar assignat a la UCI en Joan Manel Salmerón, un metge extraordinàriament capaç que malauradament va morir jove, mentre estava treballant a la UCI (Fig.3).

Durant els primers anys de funcionament va ser l’element de cohesió del servei d’Hepatologia. Cada matí, a les vuit, el metge que sortia de guàrdia informava del que havia passat durant la tarda i nit anteriors a la resta del personal del servei. Allà es discutien els problemes dels malalts ingressats, s’analitzaven els casos que havien mort, i es suggerien els canvis en el tractament més recomanables. A les 9 tothom anava a la seva feina. 

La UCI hepàtica es va dissenyar per tractar els malalts hepàtics amb hemorràgia digestiva per varius esofàgiques, però després s’hi ingressaven tots els problemes greus dels malalts hepàtics i digestius, com les hepatitis fulminants, i quan va començar el programa de trasplantament hepàtic l’any 1988 s’hi ingressaven els trasplantats per passar-hi el postoperatori.

L’hepatitis fulminant és una complicació infreqüent en els serveis d’Hepatologia, però el servei del Clínic era el que va acumular una experiència més notable, ja que era l’únic servei d’Hepatologia d’un hospital espanyol que tenia una unitat de cures intensives pels seus malalts.

El servei d’Hepatologia del Clínic ha sigut un referent a l’estat espanyol i de tota la comunitat mèdica castellanoparlant. Per aquest motiu s’han anat fent revisions i actualitzacions dels temes més complexes o interessants de la patologia hepàtica.

Les hepatitis fulminants varen ser objecte d’una revisió de les publicacions fetes per membres del servei d’Hepatologia sobre aquest tema, que es va publicar a Gastroenterología y Hepatología el 2017, en forma d’un article especial redactat per Toni Mas.

La revisió de Mas inclou 30 articles publicats, amb hepatitis fulminants de les següents causes: virus de l’hepatitis A, B i delta, tuberculostàtics, Disulfiram, cop de calor, Amanita phalloides, èxtasi i cocaïna.

      

Referències

A. Mas. Aportaciones al conocimiento de la hepatitis fulminante realizadas por la Unidad de Cuidados Intensivos Hepática del Hospital Clínic de Barcelona: revisión histórica. Gastroenterol Hepatol, 2017; 40 (9): 649 – 655.