El nom de Zieve potser només és conegut per hepatòlegs que estigueren interessats per la malaltia hepàtica alcohòlica en el passat. Jo el coneixia perquè sempre he estat interessat pels epònims i pel diagnòstic histològic de les malalties hepàtiques. “Malaltia de Zieve” és un epònim per descriure les hepatopaties alcohòliques associades amb anèmia hemolítica i icterícia, i generalment un fetge gras.

L’any 1973, vaig publicar amb el Pepe Terés dues observacions d’aquesta síndrome a una revista de la Bretanya francesa, l’Ouest médical (Terés J., Bruguera M., Vivancos J., Pou J., Gassull M A. Syndrome de Zieve. A propos de deux observations. Ouest Médical 1973: 26: 427–431). Si ara em pregunteu perquè l’elecció d’aquesta revista, no tinc cap resposta. No crec que fos una bona elecció, ja que mai ens han citat aquests dues observacions. Segurament hagués estat millor publicar en una revista espanyola, però en aquell moment ens semblava que publicar en una llengua que no era la teva era millor. És ara que penso que ens vàrem equivocar.

Zieve tenia força prestigi quan jo era jove. Havia nascut a Minnesota l’any 1915 i havia estudiat la carrera a la universitat de Minnesota. Després va treballar a l’Hospital de Veterans també a Minnesota. Feu recerca en hepatologia clínica, amb el parèntesi dels anys de la Segona Guerra Mundial en que va fer de metge militar al front (Fig.1).

Es reintegra a l’Hospital de Veterans, on descriu la síndrome que duu el seu nom l’any 1958 (Fig.2). La síndrome de Zieve és la suma d’icterícia, fetge gras, i anèmia hemolítica, que apareix després d’un increment del consum habitual d’alcohol. Va ser Kessel et al qui van posar el nom de Zieve en el títol de la síndrome en una sèrie de malalts atesos a l’hospital de Veterans de Connecticut. Es confirma que es tracta d’un trastorn que es resol sol, només amb l’abstinència, en el curs de poques setmanes.

S’interpreta que la hemòlisi és deguda a les alteracions dels lípids de la membrana eritrocitària, causats per la lisolecitina, un metabòlit de la lecicitina.

S’havien publicat un nombre relativament baix de casos amb síndrome de Zieve. Els dos casos observats eren malalts d’altres serveis que ens havien consultat com hepatòlegs. Ens va semblar d’interès publicar-lo a fora i vàrem provar en un parell de revistes que ens el van tornar. Finalment vàrem provar en una revista de segona categoria, regional francesa, on ha quedat enterrada de per vida. Gosaria dir que ningú s’ha llegit mai el nostre article, perquè mai l’hem vist mencionat en articles sobre la síndrome de Zieve publicats amb posterioritat a la nostre publicació a Ouest Médical.

La menció del nostre article en aquest blog li dona una possibilitat de parlar-ne.

Referències

Zieve L. Jaundice, hyperlipemia and hemolytic anemia: a heretofore unrecognized syndrome associated with alcoholic fatty liver and cirrhosis. Ann Intern Med., 1958; 48 (3): 471-496.

Reuben A. True, true, but are they related? Hepatology, 2006; 43 (3): 635 – 639.

Kessel L. Acute transient hyperlipemia due to hepatopancreatic damage in chronic alcoholics (Zieve syndrome). Am J Med., 1962; 32: 747 – 757.