Un cas històric de malaltia de Bornholm

La malaltia de Bornholm té diferents denominacions: pleurodínia, miàlgia epidèmica, pleuresia epidèmica. Avui se sap que és causada pel virus Coxsackie B, un picornavirus que viu en el budell i causa brots epidèmics, habitualment estivals., i que es manifesta per dolor pleural, que dura pocs dies i es resol espontàniament. És una malaltia benigna, que cura sense deixar seqüeles.

Hi ha diversos serotips del virus causal, però el que té tropisme pel múscul estriat i el que causa els atacs dolorosos és el virus Coxsackie B.

En llegir una magnifica revisió de la malaltia escrita per uns autors de Madrid a Neurosciences and history de 2017, he recordat que quan tenia poc més de 30 anys vaig tenir un episodi de pleurodínia, del que recordo un dolor intens en el pla posterior de l’hemotòrax dret, que em va durar dos o tres dies.

En vermell l'illa de Bornholm
Fig.1 En vermell l’illa de Bornholm

Vaig aprendre que la illa de Bornholm, on s’han produït diversos brots epidèmics, pertany a Dinamarca (Fig.1), i allà estiuejava un metge danès jove, Ejnar Sylvest, que l’any 1930 va patir un episodi de pleurodínia a l’hora que altres persones de l’illa. Sylvest va fer la tesi doctoral sobre aquesta malaltia, que va caracteritzar amb detall, i va localitzar el primer brot epidèmic a Noruega el 1872.

Sylvest era un metge de medicina general, que va progressar professionalment i arribà a president de la Societat Mèdica de Copenhaguen (Fig.2).

Dr. Sylvest, ja de gran
Fig.2 Dr. Sylvest, ja de gran

Un altre estudi minuciós de la malaltia va ser publicat per William Pickles l’any 1933, que va proposar, sense èxit, que es denominés “malaltia de Sylvest”.

Sembla que la malaltia hagi passat de moda, perquè no s’han descrit nous casos, epidèmics o no, des de fa una colla d’anys. Els autors descriuen un petit brot familiar, i aprofiten per fer una revisió precisa de la malaltia i la seva epidemiologia.

Referències

E. García-Albea, J. García-Albea. Pequeña historia de la enfermedad de Bornholm. Neurosciences and History, 2017; 5 (1): 20 – 25.

Deixa un comentari