Aureliano Maestre de San Juan Muñoz fou el primer que va descriure l’hipogonadisme hipogonadotròpic amb atròfia del bulb olfactori, síndrome que es coneix habitualment com “síndrome de Kallmann-Morsier” (Fig.1). Només en algunes publicacions apareix descrit com a “síndrome de Maestre de San Juan- Kallmann” o “síndrome de Maestre de San Juan – Kallmann – Morsier”.

L’article de Maestre de San Juan és poc citat perquè és del segle XIX i es va publicar en una revista espanyola que no deu ser fàcil trobar. L’article firmat en primer lloc per Aureliano Maestre de San Juan es va publicar a El Siglo Médico el 1856, mentre que el que firma primer, Kallmann (Fig.2), apareix a l’American Journal of Mental Deficiencies de 1944, i el de Morsier a Schweizer Archiv für Neurologie und Psychiatrie de 1954.

La revista on es publica alguna novetat, com és una primera descripció, ha de ser coneguda si es vol que el tema tractat sigui llegit per molta gent. Allò sorprenent és que un article publicat en una revista local espanyola i en un idioma que no és massa conegut en el mon científic, el castellà, sigui familiar a molts especialistes d’aquell tema.

Els deixebles de Maestre de San Juan poden estar contents que la observació del seu mestre no hagi passat a l’oblit i el nom de l’històleg espanyol aparegui encara en la literatura mèdica mundial. És més aviat sorprenent que un article publicat el 1856 sigui encara citat.

El cas vist per Aureliano Maestre va ser examinat a la sala d’autòpsies. Era el cadàver d’un home de 40 anys, en qui l’ajudant de Maestre va veure que tenia una atròfia dels testicles i del penis. En obrir el crani s’observa que hi ha un bulb olfactori atròfic. Maestre va intentar trobar familiars de mort, i va localitzar una germana que va reconèixer que el seu germà mai havia tingut olfacte. Maestre va ser un excel·lent professor, molt estimat pels seus deixebles. Un desafortunat accident de laboratori el va deixar cec, fet que va causar-li un greu deteriorament moral que el va conduir a la mort en pocs mesos.

Kallmann va ser qui va descriure la malaltia en detall l’any 1944. Kallmann era un genetista alemany, resident als Estats Units, que va considerar que la malaltia era hereditària i el primer en considerar que l’hipogonadisme era d’origen hipotalàmic.

Els dos científics mereixen que la malaltia porti el seu nom, i per tant nomenar-la com “malaltia de Maestre de San Juan – Kallmann”, sembla perfectament apropiat. En altres casos, independentment del que ens pugui semblar més raonable, haurem de seguir la lògica de la tradició i seguir utilitzant el nom que s’utilitzi més habitualment. Si un fa canvis poc comprensibles incrementarà la confusió que a vegades comporta l’ús d’epònims.