El Dr. Rafael Batlle era un metge de Sarrià que va ser alcalde de la vila abans de la seva unificació amb Barcelona, La unificació es va produir l’any 1921, l’època en que la política annexionista de Barcelona va incorporar a la ciutat diferents municipis del Pla de Barcelona, que havien tingut la seva independència municipal, com Les Corts, Gràcia, Hostafrancs entre altres.

L’annexió de Sarrià fou molt protestada per la gran majoria de dels habitants d’aquesta vila, que no tenien cap desig de ser absorbits per la gran capital.

La voluntat de parlar en aquest blog del Dr. Batlle, el nostre darrer alcalde, està motivat perquè jo soc sarrianenc, he escrit la biografia del Dr. Batlle a la Galeria de Metges Catalans, i acabo de llegir un article a la revista Gimbernat, revista de la Societat catalana d’Història de la Medicina, sobre l’epidèmia de grip de 1918 a la vila de Sarrià dels Drs. Elena Guardiola i Oriol Ramis.

Aquest article és excel·lent, descriu vivament com va ser l’epidèmica a Sarrià, l’esforç de l’Administració local per combatre-la, i l’impacte que va causar a la població. L’article conté un excel·lent resum biogràfic de Rafael Batlle, metge i alcalde de Sarrià de 1919 a 1922.

Rafael Batlle va néixer a el 1889, fill del metge Ramon Batlle i Prat (Fig.1). Acaba la carrera de metge el 1911, amb 22 anys i fa la tesi doctoral sobre “Valor diagnòstic i terapèutic de la punció lumbar”.

Va exercir de metge tota la seva vida a Sarrià, tenia el domicili i la consulta al carrer Major de Sarrià en front d’on ara hi ha el Bar Tomàs, una institució al barri per les seves patates braves.

El 1918, és elegit alcalde. Tenia 29 anys i va ser reelegit per unanimitat el 1920. Essent alcalde va haver de gestionar l’epidèmia de grip, amb força eficàcia pel seu coneixement del tema, però va ser espectador passiu de la decisió del Ministeri de Governació del govern Maura, que va publicar el Reial Decret que promulgava l’agregació de Sarrià a Barcelona, i que havia de fer-se efectiva l’1 d’abril de 1922.

El recurs contenciós administratiu que es va interposar no va prosperar, ni tampoc el desplaçament de Batlle a Madrid per aconseguir la derogació del decret.

Batlle va passar a ser regidor de l’ajuntament de Barcelona. El 1924, ingressa al Sindicat de Metges de Catalunya, i el 1931 es presenta candidat a les eleccions municipals pel partit Acció Catalana Republicana (Fig.2).

Va seguir essent metge de Sarrià, fins 1939 en que fou depurat pel COMB i sancionat amb un any d’inhabilitació per ocupar càrrecs directius o de confiança en corporacions mèdiques.

Va morir als 64 anys, l’any 1954. Aquest mateix any se li va dedicar un carrer al barri.

Serveixi aquest escrit per fer un homenatge al Dr. Rafael Batlle, i per felicitar els autors de l’article sobre la grip a Sarrià el 1918. Recomano la seva lectura a tots els metges sarrianencs.

Bibliografia

Elena Guardiola Pereira, Oriol Ramis i Juan. L’epidèmia de grip de 1918 a la vila de Sarrià. Gimbernat, 2026; 85: 125 – 151.