El mes de febrer de l’any 2021 vaig escriure aquesta entrada del blog on feia menció del que es considerava el primer assaig clínic de la història. L’havia fet l’anglès James Lind (Fig.1) per demostrar que els cítrics, taronges, llimones i limes, curaven l’escorbut.

Aquesta troballa tenia una importància extraordinària perquè permetia evitar una malaltia que causava una elevada mortalitat entre la marineria.

James Lind va fer el seu estudi mentre navegava com a metge del HMS Salisbury, que patrullava pel Canal de la Mànega el 1747 (Fig.2). Lind no tenia cap pedigrí acadèmic. No havia fet mai cap investigació i no sabem que mai estigués motivat per buscar una solució a una malaltia que es denominava la “pesta del mar” per la seva malignitat entre la marineria.

Jo vaig quedar impressionat amb el personatge i vaig escriure l’entrada dedicada al seu estudi en un estat d’admiració. El treball, però, tenia deficiències perquè no explicava les raons d’haver provat algun dels tractaments que va administrar aleatòriament als mariners amb escorbut que va tractar, alguns dels quals semblaven poc raonables, com és beure aigua de mar.

No obstant no vaig qüestionar aquest aspecte de l’estudi, sinó que vaig felicitar, íntimament, Lind pel seu treball.

Amb posterioritat al relat que vaig escriure, he llegit articles que posen en dubte que l’assaig clínic de Lind s’hagués realitzat, ja que no consta en el llibre de bord del capità del HMS Salisbury on es mencionen totes les incidències (veure aquest article del blog de 30/11/22). No hi consta cap cas d’escorbut al HMS Salisbury en les dates en que Lind afirma haver efectuat l’estudi. Si no hi hagueren casos d’escorbut, tampoc hi hagué assaig clínic.

Altres elements de l’estudi es poden considerar sospitosos, com que Lind no fes cap esforç per convèncer les autoritats de la marina que es podria fer prevenció d’una malaltia tan temuda i que va trigar anys en presentar els resultats de l’estudi.

Quan Lind va comunicar l’eficàcia dels cítrics per tractar l’escorbut, les embarcacions espanyoles que travessaven el Pacífic per anar de la costa de Califòrnia a Filipines, i viceversa, no tenien escorbut, perquè la marineria prenia cítrics com recomanava el llibret escrit pel metge i frare agustinià Agustín de Farfán publicat l’any 1579.

Per què mai es va parlar de l’ús de cítrics en les publicacions mèdiques de qualitat, en embarcacions espanyoles del segle XVIII? Per poca ambició científica dels espanyols que estaven en el continent americà? Per alguna altra raó que se m’escapa?

Havia llegit Lind algun llibre com el del frare Farfán que li va inspirar escriure el seu assaig clínic com si l’hagués fet? No sé si mai s’aclarirà aquest punt. Els anglesos no tindrien mai cap interès en desmuntar el prestigi de Lind.

El fet és que ara sembla que l’inventor dels assaigs clínics va ser un falsari, que s’ho va inventar, però el mon científic ignora quins van ser els que van resoldre el tractament d’una malaltia terrible.