90 anys del Diccionari de Medicina de Manuel Corachan

El passat 3 de març tingué lloc, a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Barcelona, un acte molt emocionant. La celebració del 90 aniversari de la redacció del Diccionari de medicina que dirigí el cirurgià Manuel Corachan (Fig.1).

Fig.1 Diccionari de Medicina de Corachan

La decisió d’elaborar aquest diccionari, que fixaria la terminologia mèdica en català, va tenir un caràcter col·lectiu. La va tutelar Pompeu Fabra, el geni indiscutible de la llengua catalana, i es va encarregar a Manuel Corachan, un cirurgià excel·lent i home culte amb una credibilitat total en la professió mèdica catalana.

Pompeu Fabra i Manuel Corachan (Fig.2 i 3) es van posar a treballar en sessions setmanals, arribant a acords en els termes mèdics en català, després d’examinar les fitxes que els hi han fet arribar més de 80 col·laboradors, entre els que hi havia especialistes dels diversos camps de la medicina (Fig.4) .

A l'esquerra, Manuel Corachan, i a la dreta, Pompeu Fabra
Figs. 2 i 3 A l’esquerra, Manuel Corachan, i a la dreta, Pompeu Fabra

La feina duta a terme per Corachan i Fabra va ser considerable, revisar críticament el vocabulari mèdic que els metges feien servir durant un període de 6 anys , entre 1930 i 1936. La Guerra Civil i el franquisme van impedir la difusió d’aquesta obra, que va arribar a un nombre limitat de compradors.

Col·laboradors en el Diccionari
Fig.4 Col·laboradors en el Diccionari

El diccionari va ser prohibit per les autoritats per l’única raó d’estar en català. Els llibres pendents de distribució havien de ser destruïts tan aviat com fos possible. Els que van salvar-se van ser repartits, ignoro amb quin criteri, entre metges en aquella postguerra trista pel nostre país.

Jo tinc un exemplar del Diccionari de Corachan que era del meu pare i conservava des dels primers anys del franquisme. Me’l va regalar el dia en que vaig anar a matricular-me a la facultat de Medicina, l’any 1959.

Segurament no he sabut de la importància lingüística d’aquest llibre fins ahir, quan ho va manifestar el conferenciant, en Genís Sinca, que va fer una presentació emotiva i excel·lent (Fig.5).

Genís Sinca, periodista i escriptor
Fig.5 Genís Sinca, periodista i escriptor

Em va fer descobrir una de les grans obres de Catalunya, pròpia dels països cultes. M’he tornat a mirar el Diccionari, amb uns altres ulls i una espurna d’emoció.

Recomano a tots els lectors d’aquest blog que passin per l’edifici del Col·legi de metges a visitar l’exposició sobre el Diccionari que han muntat l’Oriol Ramis, el Ferran Sabaté i la Mar Salazar. És fantàstica.

Deixa un comentari