Aquest escrit breu forma part del conjunt d’escrits sobre el Dr. Marcelino Pascua (1897 – 1977) que, en els anys de la República, va ser el primer Director General de Sanitat que hi hagué a Espanya, i de qui he anat escrivint en aquests darrers mesos per tractar de recuperar el coneixement d’un personatge essencial en la història de la medicina espanyola, que ha estat proscrit pel franquisme (veure recopilatori en aquest enllaç) (Fig.1).

Aquest escrit comenta aspectes de la vida del Dr. Marcelino Pascua, escrita per un metge historiador, Miguel Marco Igual, neuròleg fins que va ser jubilat per raons d’edat d’un hospital de Sabadell, i expert en ressuscitar personatges de la història espanyola. Pascua ha estat oblidat després dels anys d’exili que va patir per la seva ideologia d’esquerres acabada la Guerra Civil, com altres metges que també es van exiliar, com Antoni Grinyó, i els metges republicans espanyols que van anar a a la Unió Soviètica (Fig.2).

Hem d’agrair a Marco el seu extraordinari treball de presentar de manera ordenada i de fàcil lectura una història complexa, densa, rica, extensa, com és la vida de Marcelino Pascua, i que amplia considerablement el nombre de persones que avui no poden ignorar la existència del salubrista més important que ha existit a Espanya.

L’intent de recuperar el personatge comença ja fa uns anys amb els “Encuentros Marcelino Pascua”, organitzats per la Sociedad Española de Epidemiología entre els anys 1991 i 1997, i impulsats pels catedràtics Josep Bernabéu i Fernando G. Benavides. No obstant, malgrat aquest esforç, al cap d’uns anys el nom de Pascua ja havia tornat a passar a l’oblit.

El llibre de Marco és essencial per mantenir el record, però l’hem d’acompanyar de missatges escrits i orals repetits que ens el facin present. Recentment s’ha creat un grup d’admiradors de Marcelino Pascua amb la voluntat de mantenir el seu record i s’ha celebrat un acte moderat per la professora Àngela Domínguez a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya per examinar la vida del personatge.

Marcelino Pascua va ser un home amb una vida llarga, vuitanta anys, en la que va portar una activitat intensa. Format a la Residencia de Estudiantes de Madrid, va fer estades, amb beca a Londres, on va conèixer socialistes famosos com Besteiro i Largo Caballero. També va fer una estada a Baltimore a la Johns Hopkins University.

Fou el primer Director General de Sanitat, els anys 1931 – 1933, càrrec que exercí simultàniament amb el de diputat del Partit Socialista Obrer Espanyol a les Corts Constituents, malgrat la qual cosa va poder modernitzar la Sanitat espanyola. Abans ja havia exercit el càrrec de cap del Servei d’Estadístiques sanitàries i havia impulsat el Sistema de Notificació Obligatòria de Malalties.

Es converteix en un expert internacional en Estadístiques sanitàries, el que li permetrà, anys després d’haver abandonat Espanya, ser el cap del servei d’Estadístiques de la Organització Mundial de la Salut a Ginebra.

La seva vida a l’estranger inclou càrrecs docents, com el de professor de la Johns Hopkins University de Baltimore, i càrrecs diplomàtics, com el d’ambaixador de la República Espanyola a Paris (1939) i a Moscou (1936 – 1938), en els que va tenir una intensa activitat en favor de la República, de la que fou el primer ambaixador a la Unió Soviètica.

Una vida tan densa va acabar a causa d’un càncer de pulmó.

Pascua mantingué bones relacions amb els polítics catalans, especialment amb Lluís Companys, de qui fou amic.

El llibre del que he parlat en aquesta entrada del blog és absolutament recomanable, si un vol conèixer una època fascinant de la història d’Espanya que va acabar en un endarreriment de l’estat espanyol, malgrat haver-hi gent de tanta vàlua com Marcelino Pascua. Us recomano que la llegiu. Si us interessa podeu llegir les ressenyes que salubristes de prestigi han escrit sobre la biografia de Pascua, que s’enllisten a continuació.

Referències

Benavides, Fernando. Marco Igual, Miguel. La injusticia de un olvido. El mundo de Marcelino Pascua (1897/1977), médico y politico. Madrid: UNED; 2018. 425

Sabaté i Casellas, Ferran. Marco Igual, Miguel. La injusticia de un olvido. El mundo de Marcelino Pascua (1897-1977), médico y político. Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut, 2026, núm. 85, p. 213-5

Segura del Pozo, Javier. La injusticia de un olvido: Marcelino Pascua (1897-1977).