El Dr. Martí Vilalta va ser un gran neuròleg, un bon mestre, un excel·lent humanista, entès en pintura i en música, i un enamorat de l’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert. Va morir als 68 anys, quan encara hagués pogut ser un neuròleg expert i creatiu, i un home de cultura del nostre país (Fig.1).

La mort d’en Josep Lluís va passar força desapercebuda perquè va manifestar explícitament que no volia homenatges, ni actes d’exaltació post mortem, desig que els seus amics i col·laboradors van complir.

Jo vaig ser amic d’en Josep Lluís, amb qui vaig organitzar els actes de l’any Dr. Robert, que el Col·legi de Metges va celebrar l’any 2002 i en el que del Dr. Martí Vilalta en va ser el comissari. Vaig tenir l’oportunitat, en les múltiples reunions que vàrem tenir durant aquell any, de parlar sobre el Dr. Robert, de Camprodon, sobre les pintures de tema mèdic, camp en el que n’era un expert, i en com ser metge. Converses interessants, de les que en guardo un bon record, perquè el Dr. Martí Vilalta era un tipus afectuós i intel·ligent (Fig.2).

Crec que amb l’escrit que estic redactant ara incompliré la seva voluntat de no fer-li ni homenatges, ni actes recordatoris, però la lectura d’un article sobre el personatge, escrit pels Drs. Arboix i Gironell, neuròlegs que van treballar amb ell, m’ha evocat una colla de records, que m’exigien la seva plasmació en un paper. Crec que no m’ho tindrà en compte.

Aquest escrit pretén que els que el van conèixer tinguin durant una estona el record d’un home bo, un bon metge, un home culte i un home patriòtic que ens va deixar fa força anys, però que el seu record està present en nosaltres. Fins i tot aquest record es podria millorar si denominéssim a l’aula del servei de Neurologia de Sant Pau, o alguna altre dependència de l’hospital , amb el nom de Dr. Martí Vilalta. Una petita placa amb notes biogràfiques permetria que els metges més joves, que no el van conèixer, sabessin qui va ser un dels grans metges de l’Hospital de Sant Pau.

Martí Vilalta va ser un impulsor del coneixement de la patologia cerebral vascular. El 1984, quan acaba la tesi doctoral, crea el primer registre hospitalari d’ictus. Fou el fundador del grup d’estudi de malalties cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia l’any 1989, i des de l’any 1995 el fundador de les reunions del Comitè d’experts en malalties cerebrals vasculars de la Societat Catalana de Neurologia.

L’esperit humanista del Dr. Martí Vilalta es pot apreciar en dues obres que va escriure, que tenen gran interès cultural: Música y Neurología (Fig.3), editat per Lunwerg, l’any 2010, i Neurología en el arte, també editat per Lunwerg, l’any 2007.

Finalment hem de mencionar que era Professor Titular de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona de 2005.

Referències

A.Arboix, A.Gironell. Los referentes históricos y neurológicos del profesor Martí i Vilalta. Neurosciences and History 2016; 4(3): 94-98