L’assistència mèdica hospitalària precisa d’un nombre elevat d’instrument, d’objectes i d’aparells per fer la feina diagnòstica i terapèutica que fan els metges (Fig.1).

Tot aquest material té una vigència temporal limitada i aleshores deixa d’utilitzar-se. El que encara és útil, però antiquat, s’entrega en forma de donació a organitzacions no governamentals, com Medicus Mundi, i la resta es llença.

Ara ens adonem que hem llençat una gran quantitat d’aparells que podrien ser útils per a l’educació en història de la medicina de les noves generacions de metges.

Una de les causes per les que això no s’ha fet és la por de no poder disposar de l’espai on guardar-les, per això s’ha preferit l’alternativa de llençar-les.

Voldria creure que no és per manca d’interès del personal dels hospitals que no s’han conservat gaire coses que potser serien interessants des del punt de vista històric, sinó també perquè els directius no han volgut complicar-se la vida.

Els hospitals, que poden ser conservacionistes del material que s’ha fet obsolet, haurien de tenir un pla ordenat que reguli què s’ha de conservar, com i on. El material conservat hauria de ser exhibit, amb una cartel·la que expliqués què és, per què servia i de quina època era l’objecte. En el lloc acordat s’anirien exhibint seqüencialment els objectes que es guardessin. Tècnics del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya podrien col·laborar redactant els texts explicatius en un espai de l’hospital. Estem a punt de disposar d’un espai físic on ubicar el Museu de la Història de la Medicina de Catalunya a Vic, a l’Hospital de la Santa Creu (Fig.2). La Facultat de Medicina de Vic col·labora en el projecte i exhibeix part del material.

No tot el que es vagi recollint dels diferents hospitals ha d’anar guardat en el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya o en locals del museu. Aquesta àrea expositiva aconseguiria diferents objectius: En primer lloc un espai on els circulants, pacients, familiars, visites, metges i infermeres, s’aturarien per llegir els cartells i aprendre aspectes històrics. Les peces exposades s’anirien canviant per altres, seguint el mateix procediment i així podria durar indefinidament, sense ocupar massa espai de l’hospital, amb molt poc cost i sense donar gaire feina. No sé si algun hospital voldria començar aquest projecte.

Alguna peça excepcional pot anar al Museu, però la resta les ha de conservar cada centre, alguns exposades i altres guardades. Cadascuna amb el seu cartell que comenti: què és? per a què servia? de quina època? quan va deixar de ser útil?

Aquesta àrea aconseguiria diferents objectius. En primer lloc un espai on els circulants, pacients, acompanyants, visites, s’aturarien i llegirien les cartel·les. Pensarien que haurien après alguna cosa i ho agrairien a l’hospital.

Aquesta peça es canviaria, al cap d’un cert temps, per una altra peça i seguiria el cicle exposat. Quin serà l’hospital que començarà a museïficar-se? S’accepten juguesques.