Stéphane Tarnier va ser reconegut per aconseguir una reducció notable de la incidència de febre puerperal i per la seva dedicació a augmentar la supervivència dels nens prematurs, amb la introducció de diferents prototipus d’incubadores (Fig.1).

Comença a estudiar medicina a Paris l’any 1845 i acaba el 1850. El 1856, comença a treballar a l’hospital Maternité Port-Royal, amb qui serà el seu mestre Paul Dubois, que nomena a Tarnier cap de clínica de l’hospital.

Tarnier s’interessa per la febre puerperal, que és un problema greu de les maternitats a tot Europa. Tarnier demostra que el risc d’emmalaltir és molt superior en les dones que tenen els seus fills en un hospital que en les que el tenen a casa seva, per això dedueix que és una malaltia contagiosa.

Introdueix les tècniques antisèptiques de Lister, i inicia l’aïllament de les malaltes per evitar la difusió de la malaltia. Amb aquesta mesura la mortalitat de la febre puerperal passa de 23 per 1.000 a 7 per 1.000, fet que també hi contribueix la recomanació de Tarnier als obstetres que es rentin les mans abans de fer un part.

Amb la seva direcció de la Maternitat, millora la higiene de l’hospital i la supervivència de mares i fills. El principal mèrit de Tarnier és la seva preocupació pels nens prematurs. Incorpora a la seva praxi un tipus d’incubadora que havia inventat un metge a Rússia, Johann Georg von Ruehl, l’any 1835. Aquest model d’incubadora s’havia anat millorant quan s’introdueix a la Maternitat de Paris l’any 1881 (Fig.2).

Tarnier ha fet més contribucions al progrés de l’Obstetrícia. Un d’ells és la creació d’un tipus de fòrceps, conegut com a “fòrceps de Tarnier”. Un altre instrument dissenyat per Tarnier és el “basiòtrib de Tarnier” que va presentar el 1888, que és un aparell per facilitar l’extracció dels fetus morts, en provocar una reducció de la mida cefàlica per esclafament del crani.

Tarnier feia els parts amb vaporitzador d’àcid fènic, com havia proposat Lister per la cirurgia, i així va reduir notablement la taxa d’infeccions en les puèrperes, fet que el va convertir en un home molt apreciat a França (Fig.3).

Tarnier va publicar diverses obres d’èxit, com “Traité de l’art de l’accouchement” el 1882, i “De l’Asepsie et de l’antisepsie en obstétrique” el 1894.

Va morir d’un accident vascular cerebral el dia en que va agafar la jubilació (Fig.4).