No crec que gaire metges hagin tingut l’experiència d’acompanyar en una ambulància a una malalta des del Clínic a l’Hospital del Mar. A mi m’ha passat un sol cop i encara recordo aquesta estona de viatge amb un sentiment de patiment.

Va ser un dia de l’any 1963, no recordo quin. Jo era estudiant de cinquè curs de carrera i era alumne intern per oposició de la càtedra de Patologia Mèdica del catedràtic Joan Gibert Queraltó.

Feia uns dies que l’Hospital Clínic havia rebut un pulmó d’acer com a regal de la Navy dels Estats Units (Fig.1). A l’arribada del pulmó al Clínic, un fotògraf del Diari Barcelona, avisat per algú de la Navy, estava a l’hospital per fotografiar el moment.

El pulmó va entrar a l’hospital per la porta que donava a la Clínica Mèdica C, que era la del professor Gibert Queraltó. En aquell moment jo estava conversant amb un company, l’Amadeu Betriu, un altre intern de la càtedra i company de curs.

El fotògraf ens va fer posar darrere el pulmó per fer unes fotos, una de les quals va aparèixer a la portada del diari de l’endemà.

Jo vaig desentendre’m d’aquest fet, fins que uns dies més tard em tocava guàrdia al servei d’Urgències Medicina de l’hospital, que era una de les meves obligacions com intern per oposició. Em pregunten si puc acompanyar l’ambulància que havia de dur a l’Hospital del Mar el pulmó d’acer que havien regalat a l’Hospital Clínic els americans. Jo vaig dir que sí, ignorant que amb el pulmó hi aniria una malalta amb paràlisi respiratòria causada per una poliomielitis.

Quan introdueixen el pulmó d’acer en l’ambulància, veig que hi ha una malalta a dins, una noia jove amb paràlisi respiratòria. El pulmó no pot connectar-se a la l’electricitat dins l’ambulància, per això només em quedava la fórmula de fer-la respirar amb un ventilador manual.

La mitja hora de viatge del Clínic al Mar em va semblar inacabable, amb por que passés alguna cosa que impedís seguir manxant i que la malalta se’m morís ofegada.

Després vaig saber que a Urgències del Clínic ningú sabia manejar el pulmó, però que a l’Hospital del Mar, el cap de la UCI, el Dr. Mas Marfany, si en sabia i havia demanant el pulmó per fer-lo servir per malalts del seu hospital (Fig.2).