Recordo que quan jo acabava la carrera, l’Hospital Clínic va viure un esdeveniment molt brillant: el primer trasplantament renal. Començava aquell dia, el 25 de juliol de 1965, el programa de trasplantament de ronyó que ha donat prestigi al Clínic i al Dr. Josep Maria Gil-Vernet, que va ser l’autor del trasplantament. El nefròleg en cap era el Dr. Antoni Caralps (Fig.1).

Des del 1965, el Clínic ha realitzat 5.806 trasplantaments de ronyó, dels quals 637 han estat combinats de ronyó-pàncrees, 138 de ronyó-fetge i 11 de ronyó-cor. El 2015, es van començar a fer trasplantaments renals robòtics. Des de llavors, se n’han dut a terme 282, dels quals 20 van ser de donant cadàver i 262 de donant viu. Pel que fa als trasplantaments de donant viu, se n’han realitzat 844, dels quals 234 han estat robòtics.

El del Clínic va ser el primer trasplantament que es feia a Espanya, però ja havien passat 9 anys que s’havia fet el primer trasplantament de donant viu amb èxit, que van fer els Drs. Joseph Murray i i John P. Merrill, del Peter Brent Brigham Hospital de Boston el 28 de desembre de 1954. Murray va rebre el premi Nobel de medicina de 1990 per aquest trasplantament (Fig.2).

El primer trasplantament renal de cadàver el van fer Charles Rob i William J. Dempsey a Londres el 1955, però no va tenir èxit. Es van necessitar 4 anys per entendre la causa del fracàs, la mort cerebral (o coma dépassé), que només es pot evitar mantenint la ventilació artificial del candidat a donant fins que es pugui fer el trasplantament.

La cerca d’una pauta d’immunosupressió encertada per permetre la tolerància de l’empelt també ha estat un llarg camí. Els trasplantadors renals han provat una sèrie de mesures per evitar el rebuig de l’empelt.

Els primers trasplantaments es van fer sense immunosupressió, però la supervivència era escassa. Inicialment es van assajar els corticoides i l’irradiació corporal total. Després es va introduir la 6-mercaptopurina i després l’azatioprina. Més tard s’utilitza la combinació de corticoides i azatioprina, fins que a la dècada dels 70 es descobreix la ciclosporina, el tacrolimus i el micofenolat, que actualment son els fàrmacs més utilitzats en els malalts sotmesos a trasplantament renal.

 Referències

SC Dash, R Nair, V Behera. Kidney transplantation. The jouney accross a century. Med J Armed Forces India . 2023 Nov-Dec;79(6):631-637.