El mèrit de fer la primera laparotomia abdominal quan encara no s’havia inventat l’anestèsia es deu a Ephraim McDowell, un jove cirurgià d’un poble de l’estat de Kentucky, que feia encara de frontera entre la civilització blanca i els territoris on vivien els indis.
McDowell s‘havia format durant tres anys amb el metge Alexander Humphrey, el qual s’havia format a Escòcia, i un any a Edimburg a l’escola privada de John Bell. Bell tenia molts assistents als seus cursos, i també tenia enemics perquè era molt crític amb els cirurgians incompetents. Se’l considera el pare de la cirurgia vascular.
McDowell torna a Amèrica i s’instal·la a Danville, una població relativament petita de l’estat de Kentucky. Fa de metge universal. Muntant a cavall recorre quilòmetres per visitar els seus pacients, fent de metge, de cirurgià i d’obstetra (Fig. 1).

Un dia rep la petició d’un home per visitar la seva dona, que té un embaràs de bessons que ja dura onze mesos. McDowell recorre les 6o milles que hi ha entre Danville i on resideix la malalta, una dona de 47 anys de nom Jane Crawford (Fig. 2).

McDowell veu que la malalta té una panxa enorme i està molt desmillorada. Li diu que no està embarassada, sinó que té un tumor molt gran a la panxa. També li diu que una operació és molt perillosa i que cap cirurgià s’atreviria a fer-la, però que sense operar morirà en poc temps. La malalta demana que l’operi, i que correrà el risc. McDowell imposa com a única condició que s’operi a casa seva (Fig. 3).

La malalta es desplaça muntada en una mula que triga dos dies en fer el trajecte. És operada el dia 25 de desembre de 1809, malgrat una protesta popular al poble, contrari a que es faci una intervenció d’aquesta envergadura. El nebot de McDowell, que ha acabat els estudis de medicina, l’ajuda. Durant els 25 minuts que dura l’operació, la malalta no s’ha queixat i ha estat cantant psalms tota l’estona. El tumor pesava 10.2 kg, procedia de l’ovari i era de consistència gelatinosa (Fig. 4).

El procediment va ser molt net. Extreuen tota la sang peritoneal i després banya els budells amb aigua tèbia. Lliga les trompes de Fal·lopi i sutura la cavitat abdominal.
Al cinquè dia troben la malalta llevada que s’havia fet el llit. Al cap de vint-i-cinc dies, abandona Danville per tornar a casa seva. Jane Crawford va sobreviure 33 anys a la seva operació, com indica la seva tomba (Fig. 5).

Quatre anys més tard, McDowell torna a operar amb èxit una esclava negra amb un tumor d’ovari, i l’any 1818 n’opera una altra. El 1817, McDowell informà de les seves intervencions a un obstetra de Filadelfia, Thomas C. James, que l’ajuda a escriure l’article que envia a publicar. El mateix informe l’envia al seu mestre John Bell, que no el respon perquè és a Roma en fase terminal. El seu ajudant, John Lizard, sí que l’ha llegit, i seguint el mètode de McDowell fa la primera laparotomia de la Gran Bretanya i, quan publica l’experiència d’aquest cas, menciona el treball de McDowell.
El juny de 1830, té sobtadament un intens dolor abdominal amb nàusees i febre, segurament una apendicitis aguda, que li causa la mort. McDowell tingué un notable reconeixement públic. L’hospital de Danville porta el seu nom, la casa on va viure s’ha convertit en museu, i els EEUU van fer un segell commemoratiu amb la seva efígie el 30 de desembre de 1959 en honor seu (Fig.6).