Segurament Dorothy Reed (1874 – 1964) ha estat la metgessa que amb menys temps de dedicació a una especialitat n’ha obtingut més reconeixement. Va estar fent només un any de patòloga, acabada la carrera, però va tenir temps de redescobrir les cèl·lules que havia vist primer l’austríac Carl Sternberg (Fig. 1). Reed va demostrar que no tenien relació amb la tuberculosi, sinó que eren un marcador de malaltia de Hodgkin, rectificant la idea de Sternberg, que va pensar que eren causades per la tuberculosi.

Dorothy Reed va ser una de les primeres metgesses graduades a la John Hopkins Medical School, on ingressa el 1896 i es gradua el 1900 (Fig. 2). Té com a professors metges de gran prestigi i capacitat docent, com William Osler, de Patologia Mèdica, William Halsted de Cirurgia i William Welch d’Anatomia Patològica. Fa l’internat, en temps d’estudiant, amb Osler, qui la té en molta estima. En acabar la carrera, escull fer la residència en Anatomia Patològica, durant la qual fa 13 autòpsies i escriu el seu treball principal : “On the pathologic changes in Hodgkin’s disease, with special reference to its relation to tuberculosis”.

En aquells anys, dominava la idea que la malaltia de Hodgkin era una variant de la tuberculosi pel fet que les dues malalties tenien manifestacions comunes, la febre, l’esplenomegàlia, i les adenomegàlies, que tenien una biòpsia amb lesions granulomatoides.

El treball de Reed incloïa 8 malalts, gairebé tots homes, menors de 17 anys, amb ganglis i melsa grans. Tots eren negatius a la reacció a la tuberculina i tenien una biòpsia ganglionar. Reed revisa molt curosament aquestes biòpsies i observa canvis inflamatoris, amb freqüent presència d’eosinòfils , i amb cèl·lules grans, binucleades, i molt característiques, que ella pensava que no s’havien descrit abans (Fig. 3).

Inocula material dels ganglis d’aquest malalts a conills, que mai desenvolupen lesions tuberculoses. Considera que les cèl·lules binucleades són un marcador específic de malaltia de Hodgkin, i que aquesta no té res a veure amb la tuberculosi, com pensava Sternberg (Fig.4).

Quan acaba l’any de residència, Reed s’entrevista amb el professor Welch per saber si tenia possibilitats de seguir una carrera acadèmica. Welch li diu que sent dona no tindrà oportunitats,  i que mai cap dona ha tingut un càrrec docent a la John Hopkins. Reed decideix marxar i Welch li troba feina al Babies Hospital de la ciutat de Nova York, on Reed hi arriba a principis de 1903 i s’hi queda tres anys. Allà, Dorothy Reed pren consciència de les deficiències nutricionals dels nens pobres i del desconeixement de les famílies de com cuidar els nens.

Reed deixa el Babies Hospital per casar-se. Necessita estabilitat, ja que a més de cuidar la mare vídua, s’ha d’ocupar dels tres fills petits de la seva germana que acaba de morir. Es casa amb un físic, Charles Mendehall, amb qui havia sortit quan estudiava a la John Hopkins, i amb qui, un cop casada, marxarà a Madison per establir-s’hi, ja què el seu marit te un càrrec docent a la universitat d’aquesta ciutat. Sembla que és ella qui fa la proposta de matrimoni, que ell accepta.

Els seus dos primers fills moren en circumstàncies dramàtiques, el primer per incompetència de l’obstetre, que a més li encomana la febre puerperal perquè fa el part sense haver-se rentat les mans, el segon cau d’un primer pis quan tenia dos anys.

Reed es comença a ocupar de fer educació maternal, campanyes d’estimular la lactància materna, i altres iniciatives de pediatria social. L’any 1934, al cap de 20 anys de dedicació a la salut dels infants, la mortalitat infantil s’havia reduït al 30 per 1.000, quan l’any 1915 era de 120 per 1.000. Es pot considerar que Reed va contribuir considerablement a aquesta reducció.

La denominació de cèl·lula de Reed-Sternberg a les cèl·lules de la malaltia de Hodgkin es deu a William McCallum, de qui Dorothy Reed havia estat enamorada quan feia la residència (Fig. 5). McCallum s’havia graduat el mateix any que ella i acabà dirigint el departament de Patologia del John Hopkins Hospital. L’any 1916 va publicar el seu “Textbook of pathology” on el nom de Reed consta com descobridora del marcador histològic de malaltia de Hodgkin, en 5 de les 6 pàgines del capítol dedicat a aquesta malaltia. No hi ha cap altre nom al llibre amb tanta preeminència com el de Dorothy Reed, fet que suggereix que McCallum seguia enamorat d’ella.

Referències

Peter J Dawson. Whatever happened to Dorothy Reed? Ann Diagn. Pathol., 2003; 7>: 195-203.