
“La lliçó d’anatomia del Dr. Tulp” (Fig. 1), pintada per Rembrandt el 1632, és una de les pintures més admirades de totes les que pintà Rembrandt i de totes les que s’exhibeixen al Museu Mauritshuis de La Haia. És també la lliçó d’anatomia més reproduïda de totes les que van pintar pintors neerlandesos al segle XVII.
En aquells temps, els gremis de cirurgians de diferents ciutats tenien autorització municipal per fer una dissecció d’un cadàver cada any, normalment un ajusticiat. Les disseccions es feien a l’hivern perquè no es podrís el cadàver per la calor, i durava tres dies. El primer es dissecava l’abdomen, l’endemà el tòrax i el tercer dia la resta. A la dissecció hi assistien cirurgians, estudiants de medicina i públic en general, que pagava l’entrada per assistir a un acte més social que acadèmic. Al final de la lliçó d’anatomia, els cirurgians del gremi participaven en un sopar.
El prosector d’anatomia del gremi de cirurgians de la ciutat d’Amsterdam, que era qui feia les disseccions públiques, era des de l’any 1628 el Dr. Nicolaes Tulp, i a ell li corresponia organitzar l’acte i encarregar a un pintor que pintés un quadre de la dissecció per conservar-ne un record. Tulp escull Rembrandt, que només tenia 26 anys.

Tulp (1593 – 1674) era un cirurgià conegut, format a la universitat de Leiden, que s’havia instal·lat a Amsterdam per practicar medicina i cirurgia. El 1652 va descriure per primer cop al món l’espina bífida. També és el primer en descriure la vàlvula ileo-cecal, encara que el mèrit del seu descobriment es va atribuir injustament a l’anatomista suís Bauhin.
A més de cirurgià, Tulp estigué interessat en la política municipal, essent regidor de l’ajuntament d’Amsterdam durant varis mandats. També va ser jutge i membre del Comitè de regidors municipals holandès, en representació de la seva ciutat.
Havia de ser un bon cirurgià, ja que es va operar a si mateix d’una litiasi vesical que li causava molt dolor i incontinència urinària, fent-se una incisió profunda al perineu i extraient de la bufeta de l’orina un gran càlcul.
Tulp en realitat es deia Claes Pieterszoom, però es va posar un nom que evoqués la flor pròpia del país, la tulipa.

La pintura “La lliçó d’anatomia del Dr Tulp” ha estat objecte de molts estudis i anàlisis, en els que experts traumatòlegs han identificat algun error anatòmic. De fet, la pintura només mostra la dissecció dels músculs flexors de l’avantbraç, que el Dr. Tulp eleva suaument amb un fòrceps per produir la flexió dels dits.
El que més fascina del quadre és que Rembrandt sap mostrar alhora una lliçó d’anatomia i també una de fisiologia. Tulp segurament mostra al públic quina es l’acció del múscul que es produeix quan, amb la mà dreta, el tiba amb el fòrceps, acció equivalent a la contracció del múscul en la persona viva. Al mateix temps, amb la mà esquerra, mostra quina es l’acció d’aquest múscul en viu, demostrant la relació entre morfologia i funció.

Es pot sospitar aquesta dualitat de les accions de Tulp amb les mans, perquè dos dels cirurgians espectadors miren, un al múscul dissecat i l’altre a la mà de Tulp (Fig. 4), suggerint que els dos moviments visuals es fan en el mateix moment i que Tulp fa els dos moviments amb les mans simultàniament, cadascun amb una mà diferent.
Se sap qui son els protagonistes del quadre, situats al voltant de Tulp i del cadàver, perquè estan anotats al paper que sosté a la mà el personatge situat rere Tulp. Són tots cirurgians de la ciutat.
El cadàver correspon a un ajusticiat aquell mateix matí, Adriaan Adriaanszoon de 41 anys, per robatori a mà armada.

“La lliçó d’Anatomia” de Rembrandt no presenta la mateixa disposició dels personatges que la que es veu en les altres pintures sobre dissecció anatòmica, on els assistents a la dissecció se situen al voltant del dissector, i usualment es disseca l’abdomen (Fig. 5). També és diferent de la que es veu als gravats de disseccions anatòmiques de l’època medieval, on la dissecció la fa un subordinat, mentre l’expert, assegut en un tro, va indicant als espectadors les lesions que vol destacar (Fig. 6).

Referències
Simpson, D. Nicolaes Tulp and the golden age of the Dutch Republic. ANZ J Surg, 2007;77(12):1095-1010
Armendariz-Beltran C, Arrieta Cruz I. La lección de anatomía del Dr. Nicolaes Tulp. Casos y revisiones de salud. 2018; 1: 71-75.
Interesantíssima la descripció de la tela de Rembrandt, especialment la funció dels flexors de la mà del cadàver i la comparativa d’en Tulp. Tulp a part de descriure l’espina bífida i la vàlvula ileo-cecal també va fer, sembla ser, la primera descripció de la clínica i les troballes anatòmiques d’un abscés pancreàtic en un home jove que havia mort després de patir dolor a l’esquena, febre, insomni i agitació. La descripció apareix en el seu llibre “Observationes medicae” publicat el 1652 a Amsterdam.
Salvador Navarro
M'agradaM'agrada